Diferència entre revisions de la pàgina «Església Ortodoxa Romanesa»

m
Corregit: - fa Moldàvia, + fa a Moldàvia,
m (Corregit: - fa la presència + fa a la presència)
m (Corregit: - fa Moldàvia, + fa a Moldàvia,)
Arran la reforma protestant propiciada pel sacerdot alemany [[Martí Luter]] el 1517, es va començar a difondre la reforma per tot el centre d'Europa. Així, el 1530 moltes de les poblacions saxones de Transsilvània es van convertir al [[luteranisme]], també molts hongaresos de la mateixa regió es van convertir al [[calvinisme]]. L'any 1556 la Dieta de Transsilvània va suprimir la seu Pontifícia i Romana d'Alba Iulia i tots els sacerdots catòlics van ser expulsats dels seus territoris. L'any següent es va proclamar la llibertat religiosa. Sota el mandat del príncep catòlic [[Esteve Bathory]], la Dieta de Transsilvània va reconèixer com a "legals" les religions catòlica, luterana, calvinista i [[uniatisme|uniata]]. D'altra banda, la religió ortodoxa va ser considerada com a "tolerada" i els romanesos de Transsilvània eren considerats ciutadans de segona, la presència dels protestants a Transsilvània seria molt important per entendre la configuració de la cultura romanesa.
 
Pel que fa a Moldàvia, entre els anys 1530 i 1580 es va produir una disminució de les comunitats catòliques, ja que bona part d'aquests es van convertir al luteranisme i al calvinisme. Entre els anys [[1561]] i [[1563]] el príncep moldau [[Joan II Heracli]] –conegut també com a [[Despot Vodă]]– va intentar que el principat es convertís al luteranisme, motiu pel qual fou assassinat. A partir de [[1580]] els catòlics van reaccionar, sobretot a partir de l'arribada del religiós albanès [[Bartolomeus Brutti]] que va tenir molta influència entre els prínceps moldaus Iancu Sasul i Pere V, i va aconseguir que aquest darrer acceptés primer l'entrada dels jesuïtes als seus dominis i després establir contacte amb el llegat papal a [[Polònia]] amb la intenció de retre-li obediència, tal com va comunicar al papa l'any 1588. La feina de Brutti per augmentar el nombre de catòlics va donar el seu resultat amb la conversió de 20.000 moldaus protestants al catolicisme, però [[Pere V de Moldàvia]] va ser destronat en una conxorxa protagonitzada pels emissaris anglesos a Istanbul i el mateix Papa de Roma que van vendre el tro de Moldàvia a [[Aaron Emanoil]]. Aquest va decidir donar als hussites hongaresos les propietats que s'havien lliurat als jesuïtes en temps de Pere V.
 
A Valàquia el príncep [[Miquel el Valent]] va fer costat a la causa de la lliga antiotomana i va aconseguir el tron de Transsilvània amb l'ajut de l'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic]]. Miquel el Valent va demanar que l'ortodòxia fos reconeguda com a religió legal. Rodolf II va decretar que les tres grans religions de la regió, el catolicisme, el luteranisme i l'ortodòxia rebessin tal reconeixement. Com a compensació el príncep valac va donar suport als catòlics del seu principat i el [[bisbe]] ortodox d'[[Alba Iulia]] va ser consagrat metropolità, de manera que es va constituir la seu metropolitana ortodoxa de Transsilvània. Quan [[Miquel el Valent]] va ser nomenat Príncep de Moldàvia es va aconseguir unificar per primer cop els principats romanesos. Aquest fet va inquietar tant els hongaresos, com els austríacs, els otomans i els polonesos, ja que es podria constituir un estat unificat que lesionés els interessos que aquests països tenien als principats romanesos, motiu pel qual Miquel el Valent va ser assassinat i els principats de nou es van dividir. Amb la desaparició del príncep Miquel el Valent es van esvair les esperances dels ortodoxos de veure com la seva confessió era reconeguda legalment a [[Transsilvània]].
1.123.232

modificacions