Diferència entre revisions de la pàgina «Llibre dels fets»

79 octets eliminats ,  fa 3 anys
retocs
m (Corregit: - concordança casi absoluta + concordança quasi absoluta)
(retocs)
[[Fitxer:Jaume I MM.jpg|thumb|250px|Suposat retrat de [[Jaume I]], del retaule de la Mare de Déu de Gràcia ([[Francesc Comes]]. Museu de Mallorca). Vegeu [[retrat de Jaume I]].]]
El '''''Llibre dels fets''''' o '''''Crònica de Jaume I''''' és la primera de ''[[les quatre grans Cròniques]]''. Sembla que la [[conquesta de Mallorca]] (1229) n'impulsà la redacció. [[Jaume I]] morí el [[1276]]; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Malgrat això, les còpies que es tenen són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343).<ref name="Sapiens121">{{ref-publicació| cognom=Mata | nom =Jordi | article =Jaume I. Rei i Mite | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.8.14 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
== Característiques principals de la Crònica ==
 
== Estructura, autoria i dates de composició ==
La ''Crònica''crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de [[Mallorca]] i [[València]]). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del [[1208]] al [[1276]]). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.
 
El conqueridor fou ben explícit a l'hora d'expressar la finalitat de les seves "memòries": "''E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...''".
== Argument ==
[[Fitxer:Llibre.jpg|thumb|385px|Pàgina del ''Llibre dels Fets'' de [[Jaume I]], amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la [[conquesta de Mallorca]]]]
El contingut de la ''Crònica''crònica es podria dividir en quatre parts:
 
* ''Entre [[1208]] i [[1228]].'' S'explica un conjunt de petits conflictes durant la seva edat més tendra, mentre els [[templers]] s'ocupaven de la seva formació (l'engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de [[Pere el Catòlic|Pere I]] a [[Batalla de Muret|Muret]], el casament de Jaume amb [[Elionor de Castella i d'Anglaterra|Elionor de Castella]], etc.).
 
== Llengua i estil ==
La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la ''Crònica''crònica. El rei, a qui agrada d'aparèixer com un heroi d’[[epopeia]], no sempre fa història militar i política, sinó que sovint hi mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.
 
A la ''Crònica'' es fa ús d'un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, ús de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, aragonès, castellà, àrab o francès).
 
== Còdexs i edicions ==
Es conserven set còdexs de '''Llibre dels Fets''' fins al [[segle XV]], cinc del [[segle XIV]] i dos del [[segle XV]]. El testimoni més antic de la Crònicacrònica data del [[2 d'abril]] del [[1313]] i és la traducció llatina de fra [[Pere Marsili]]. El rei [[Jaume II d'Aragó]] encarregà a fra [[Pere Marsili]] la traducció al llatí del [[''Llibre dels Fets]]'' adeqüantadequant-lo als estàndards estilístics d'una crònica de principis del [[segle XIV]]: "''que els fets del seu gloriós avi'' (Jaume I) ''recollits en temps antics en un estil verídic però vulgar, posats al dia i un cop traduïts al llatí un sol volum d'història i de crònica en la qual tota sèrie dels grans fets del rei son avi'' (siguin) ''teixits''".<ref name="MAR-JAU">La correspondència original entre Fra Marsili i Jaume II d'Aragó és en llatí</ref> Fra Pere Marsili finalitzà l'encàrrec reial el [[2 d'abril]] del [[1313]], fent petició al rei que una còpia es destinés al convent dels frares Predicadors de Mallorca, d'on ell mateix provenia, per tal que fos llegida durant la [[Festa de l'Estendard]]: "''a fi que quan se celebra el darrer dia de l'any la festa anual de la presa de la ciutat de Mallorca, per la glòria de Déu i la memòria digna de lloança perpètua del seu Príncep més afortunat, els frares que han de pregar en aquesta solemnitat, aquest dia, davant de tot el clergat i el poble, puguin recórrer a aquesta obra i puguin ser més plenament informats de la veritat dels fets''".<ref name="MAR-JAU"/> El lliurament oficial de la "''Cronice Illustrissimi Regis Aragonum domini Jacobi victorissimi principis''" va tenir lloc el [[2 de juny]] del [[1314]] a l'església dels frares Predicadors de València.
 
L'obra de Fra Marsili, segons els experts, en certes coses és més fidel als originals en català (avui perduts) atès que certs detalls del seu text no existeixen a les versions catalanes posteriors que devien ser copiades dels mateixos originals suprimint aquestosaquests detalls o explicant-los de forma menys precisa, altres es veuen afegides pel traductor. No és doncs, una simple traducció al llatí, sinó que seguint les disposicions del rei, tractà d'adaptar-la als cànons de l'època; així, episodis íntims narrats per Jaume I com l'inici de les seves relacions sexuals amb la reina Elionor de Castella foren censurats, les descripcions topogràfiques de Mallorca foren millorades i corregides, llegendes com el "Plant per la mort dels Montcada" hi foren afegides, i l'estil en primera persona dels Llibre dels Fets fou canviat per ser narrat en tercera persona. Tot i no ser molt reeixida, l'obra de fra Pere Marsili es destaca per la seva contribució al "Sermó de la Conquesta" de la [[Festa de l'Estendard]], on la lectura any rere any pels predicadors del "''Plant per la mort dels Montcada"'' devia constituir un moment d'eloqüència sagrada. De la traducció llatina de fra Pere Marsili se'n conserven quatre manuscrits medievals i dues còpies manuscrites dels segles XVII i XIX:<ref>La Crónica Latina de Jaime I, M.D.Martínez San Pedro ISBN 84-398-1153-5 Gráficas Ortiz - Almeria</ref>
{{relacionat|Festa de l'Estendard}}
L'obra de Fra Marsili, segons els experts, en certes coses és més fidel als originals en català (avui perduts) atès que certs detalls del seu text no existeixen a les versions catalanes posteriors que devien ser copiades dels mateixos originals suprimint aquestos detalls o explicant-los de forma menys precisa, altres es veuen afegides pel traductor. No és doncs, una simple traducció al llatí, sinó que seguint les disposicions del rei, tractà d'adaptar-la als cànons de l'època; així, episodis íntims narrats per Jaume I com l'inici de les seves relacions sexuals amb la reina Elionor de Castella foren censurats, les descripcions topogràfiques de Mallorca foren millorades i corregides, llegendes com el "Plant per la mort dels Montcada" hi foren afegides, i l'estil en primera persona dels Llibre dels Fets fou canviat per ser narrat en tercera persona. Tot i no ser molt reeixida, l'obra de fra Pere Marsili es destaca per la seva contribució al "Sermó de la Conquesta" de la [[Festa de l'Estendard]], on la lectura any rere any pels predicadors del "Plant per la mort dels Montcada" devia constituir un moment d'eloqüència sagrada. De la traducció llatina de fra Pere Marsili se'n conserven quatre manuscrits medievals i dues còpies manuscrites dels segles XVII i XIX:<ref>La Crónica Latina de Jaime I, M.D.Martínez San Pedro ISBN 84-398-1153-5 Gráficas Ortiz - Almeria</ref>
 
*U. [[Biblioteca de la Universitat de Barcelona]] (s. XIV, incomplet)
</center>
 
El segon còdex data del [[1343]]. És el còdex més antic que s'ha conservat en versió original (és a dir, en [[català]]), es coneix actualment amb la sigla '''H''' i està dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (''Manuscrit Ms. 1''). El manuscrit procedeix del [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]] i és un còpia encarregada per l'abat de Poblet [[Ponç de Copons]] al copista fra [[Celestí des Torrents]], qui l'acabà la diada de [[Lambert de Lieja|Sant Lambert]], el [[17 de setembre]], del [[1343]]. El manuscrit original copiat procedia de la Cancelleria Reial i l'[[11 de novembre]] del [[1343]] encara no havia estat retornat, raó per la qual el rei [[Pere IV d'Aragó]] «el Cerimoniós» envià una carta a l'abat reclamant la devolució de l'original.<ref>[http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewArticle/41 Entre el autor y el lector: producir libros manuscritos en catalan (siglos XII-XV)]; pàg- 326</ref> Aquest còdex és de pergamí i es caracteritza per una extremada cura en l'elaboració; la riquesa del document es palesa en l'orla que acompanya l'escriptura dels primers fulls feta a base de motius vegetals, en les caplletres il·luminades i en una miniatura al f. 27. Les guardes originals es varen perdre i fou relligat posteriorment. En una de les guardes hi ha escrit: ''«''Cròniques del Sant Rey en Jaume de bona memòria''»''. Al final del volum, enganxat a la coberta, hi ha un altre escrit que al·ludeix a la visita que l'any [[1585]] realitzà el rei [[Felip II de Castella]] al monestir de Poblet, qui n'encarregà una còpia per a la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.
 
<center>
</center>
 
El tercer còdex data del [[1380]]. Es coneix actualment amb la sigla '''C''' i està dipositat a la Biblioteca de Catalunya (''Manuscrit Ms. 1734''). El manuscrit procedeix de la [[Cancelleria Reial]] del rei [[Pere IV d'Aragó|Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"]], qui manà fer-ne una còpia a un dels seus curials, l'aragonès [[Johan de Barbastro]]. La còpia es va finalitzar el [[1380]] tal com registrà en el colofó del llibre: ''«Mandato serenissimi domini petri dei gratir regis Aragonum valentiae, Majoricarum, cardinieae et Corsicae, Comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae [...] Ego Iohannes de Barbastro de scribania predicti domini Regis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Barchinonae Anno a Nativitate Dmi. Mo. CCCo. octuagesimo scripsi»''. El còdex està escrit en lletra gòtica cancelleresca, també en pergamí, a doble columna, amb una luxosa caplletra inicial i d'altres caplletres també il·luminades en roig i blau. L'obra va encapçalada per un pròleg: «''Aquest es lo començament del prolech sobre el libre que feu el rey en Jacme per la gracia de Deu rey de Arago e de Mallorches e de Valencia, comte de Barchinona e d'Urgell e senyor de Muntpesler de tots los fets e de les gracies que Nostre Senyor li feu en la sua vida''». El rellevant d'aquest còdex és que [[Johan de Barbastro]] no va copiar el còdex de Poblet, sinó que va copiar un còdex diferent, avui perdut. El còdex de [[Johan de Barbastro]] es conservava a València fins que els jurats de la ciutat el varen regalar a [[Felip II de Castella]]. Posteriorment va arribar a les mans del canonge Guillem Terrassa, qui el va regalar el 1778 als [[Comte d'Aiamans|comtes d'Aiamans]] de Mallorca. Aquests el van conservar fins que el comte Marià Gual de Togores (1862−1933), malgastador compulsiu, va haver de vendre tots els seus béns de Mallorca. La majoria els va comprar el banquer Juan March, però el còdex fou adquirit pel bibliòfil català Isidre Bonsoms i Sicart (1849-1922); el 1948 la vídua d'aquest va donar el còdex a la Biblioteca de Catalunya.
 
<center>
</center>
 
Un altre manuscrit, sigla '''N''', es conserva a la [[Real Academia de la Historia]], i conté la singularitat que conté notes marginals atribuïdes a [[Jerónimo Zurita]]. El {{segle|XVII|s}} es fan dues còpies del manuscrit de Poblet; la primera és coneguda amb la sigla '''L''', i es conserva a l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], procedent del [[Basílica de la Mercè|Convent de la Mercè]]. L'altra còpia de Poblet, sigla '''J''', es va fer el [[1619]] i es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; l'autor d'aquesta còpia fou l'estudiant Jaume Ferrera, qui la va realitzar per manament del seu senyor, el sacerdot Jaume Ramon Vila, qui també va afegir-hi un pròleg. La singularitat d'aquest manuscrit radica en què en el dit pròleg el sacerdot explica que n'encarregà la còpia per desmentir les falsedats que historiadors castellans llençaven contra els catalans; així mateix, indica que les dues miniatures són còpia fidel de les del manuscrit original copiat, però la segona miniatura n'ho figura en el facsímil del còdex '''H''', tot i que en el foli posterior del còdex hi han les marques de pintura del perdut foli 64.
 
<center>