|
'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', com a '''Alal-Muqtafí''' (en—en [[àrab]] {{lang-ar|'''أبو عبد الله محمد المقتفي لأمر الله'''}}, ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muqtafī li-amr AllāhAllāh—'') ([[9 d'abril]] de [[1096]]-[[1160]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[1136]]-[[1160]]). La seva mare era una esclava.
Era fill del califa [[al-Mústadhhir]], germà d'[[Al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mústarxid]] i oncle d'[[Ar-Ràixid (abbàssida)|ar-Ràixid]], els tres caifescalifes que el van precedir. El darrer fou deposat després de revoltar-se contra el [[soldà]] [[seljúcida]] [[MasudMassud ibn MuhammadMuhàmmad]]<ref>{{en}} University of Cambridge, ''[http://books.google.cat/books?id=16yHq5v3QZAC&pg=PA127&dq=al-Muqtaf%C3%AD&hl=ca&ei=HMC7S_6jHt-WOIe--foH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q=&f=false The Cambridge history of Iran, Volum 5]'', p.128</ref> i llavors al-Muqtafí fou posat al tron ([[17 de setembre]] de [[1136]]).
Va aprofitar les dissensions entre els [[seljúcides]] per mantenir la seva autoritat a [[Bagdad]], i augmentar-la per diversos districte de l'Iraq. Al-Muqtafí va ser capaç de defensar la capital de diversos atacs: el 1148 diversos ''amirs'' van refusar obediència al sultasultà seljúcida [[MasudMassud ibn Muhammad]]Muhàmmad i van marxar sobre Bagdad però foren derrotats per forces del califa. L'any següent, 1149, la situació es va repetir de manera gairebé idèntica. MasudMassud va morir el [[13 de setembre]] de [[1152]] i el va succeir el seu nebot [[Malik Shah III]] o |Malik-Xah III ibn Mahmud]], però per la seva incapacitat fou deposat al cap d'uns mesos pels ''amirs'' que van proclamar al seu germà [[MuhammadMuhàmmad II ibn Mahmud]], i aquest període fou aprofitat pel califa per estendre i consolidar el seu poder apoderant-se d'[[al-Hilla]] i de [[Wasit]].
El 1153 el sultà oriental [[Sandjar|Sanjar]], fou derrotat i fet presoner pels [[oghuz]] en revolta i els seus ''amirs'' van proclamar sultà al germà de MasudMassud, [[Sulayman Shah ibn Muhammad]] (1154). El febrer/març del 1156 el califa va reconèixer a Sulayman Shah-Xah a canvi de no intervenir en els afers de l'Iraq, però malgrat el suport que li va donar el califa fou derrotat pel seu nebot [[Muhàmmad II ibn Mahmud]] (juny/juliol de 1156). Llavors el soldà seljúcida, en resposta, va marxar contra [[Bagdad]] i va obligar al califa a refugiar-se al barri oriental (gener/febrer de 1157) on va quedar assetjat durant un mesos, fins que el maig el sultà va abandonar el setge per fer front a Malik ShahMàlik-Xah III que marxava contra [[Hamadan]]; Muhammad III va derrotar a Malik Shah i les hostilitats es van acabar.
Llavors el sultà es va reconciliar amb el califa i per refermar l'aliança entre ambdós, al-Muqtafí es va casar amb Fàtima, germana de Muhàmmad II.<ref>{{en}} Eric J. Hanne, ''[http://books.google.cat/books?id=nDVOR7jZYJEC&pg=PA173&dq=Al-Muqtafi+bagdad&hl=ca&ei=m7u7S6SpKYnzOcb5rJoI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Al-Muqtafi%20bagdad&f=false Putting the caliph in his place: power, authority, and the late Abbasid]'', p.170</ref> Després va intentar per dues vegades apoderar-se de [[Takrit]], sense èxit, però va poder sotmetre [[Lihf]].
==Referències==
*C. E. Bosworth, ''Cambridge History of Iran''
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista de califes abbàssides de Bagdad|califa de Bagdad]]|abans=[[Ar-Ràixid (abbàssida)|Arar-Ràixid]]|després=[[Al-Mústanjid (abbàssida)|Alal-Mústanjid]]|anys=[[1136]]-[[1160]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Autoritat}}
|
