Amerigo Vespucci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - part del [[Estret + part de l'[[Estret
m Corregit: - acostumaven modificar les + acostumaven a modificar les
Línia 319:
[[Fitxer:Caverio map.jpg|thumb|Mapa de Caverio (1504-05), basat en el Cantino de 1502. És una de les fonts del Waldseemüller de 1507, on s'aprecia un perfil que recorda la forma del golf de Mèxic i d'Amèrica del Nord entre La Florida i [[Delaware]]. També apareix el Riu Iordan.]]
 
Si bé no ha estat trobat cap escrit de Vespucci en el qual descrigui sense ambigüitat els territoris orientals del sud d'Amèrica, gran quantitat de prestigiosos investigadors han presentat evidència cartogràfica que tendeix a donar suport a la idea que, efectivament, el navegant va poder haver assolit latituds molt més grans de la qual figuren en els pocs texts supervivents. Hi ha un obstacle addicional en la seva correspondència privada: de sa primera carta a Lorenzo de Pierfrancesco es desprèn que sa ruta va seguir el marge continental; però en la ''Fragmentaria'' diu que es va desviar amb rumb als 32° i es va dirigir cap a l'est, deixant la costa fora de la seva vista. Per això aquells que fins al [[segle XIX]] donaven al navegant alguna credibilitat suposaven que el final de la seva travessia s'havia de situar a l'Àfrica occidental. La interpretació moderna, en canvi, nega l'autenticitat del canvi de direcció i opina que en aquesta última epístola s'evidencia el vestigi d'una manipulació política a fi d'ocultar les seves activitats i descobriments als seus competidors europeus: els portuguesos acostumaven a modificar les relacions de les rutes navilieres i el dibuix dels mapes que podien sortir del regne, i des de [[1504]] el rei [[Manuel I de Portugal|Manuel I]] va prohibir reproduir en la cartografia la ruta de les flotes que es dirigien a [[India|l'Índia]] més enllà del [[Riu Congo]], i va establir mesurades per mantenir un estricte control de la cartografia oficial.<ref>A Lisboa s'havia creat la ''[[Casa da Índia]]'', que tenia entre els seus objectius la de guardar gelosament el secret de les dades referents a la navegació marítima; el càstig per divulgar-era la mort. Jorge de Vasconcellos era el màxim responsable de les cartes de navegació. Una de les funcions del càrrec de pilot major era la de «eliminar de les obres cartogràfiques els descobriments nous que conviniera mantenir secrets, i se li concedia privilegi real exclusiu de proveir cartes autoritzades, fetes d'acord al tipus aprovat.» (Arciniegas)</ref><ref>Magnaghi:189</ref>
 
Gairebé tota l'evidència cartogràfica desmenteix que el viratge hagi tingut lloc:<ref name="arci" /> per exemple, el mapa ''Kunstmann II'', preservat a la Biblioteca de l'Estat Bavarès de Munic,<ref>Vargas Martínez (1992):6</ref> és sense cap dubte el més complet dels coetanis als viatges de Vespucci. No hi ha consens sobre el seu autor o el seu origen: encara que sol presentar-se com a portuguès, potser provingui d'Itàlia. La major part dels especialistes, com Peschel, Ruge, Kretschmer, Nordenskiöld, Uzielli. Köhl, Orville-Derby, Winter, Almagi, Magnaghi, Sanz i Levillier el daten el 1502. D'altres arrisquen altres dates: Stevenson, el 1503; Duarte Leite i Harrisse, el 1506; Laguarda Trías, el 1504.<ref>Vargas Martínez, Gustavo. ''Brasil en la cartografía prelusitana''. ENAH, Mèxic.</ref>