Bernardo Rico y Ortega: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: - acostumar signar sempre + acostumar a signar sempre
Línia 20:
Endemés a ''[[El Museo Universal]]'', il·lustrà les novel·les ''El cocinero de S.M.'', ''Luisa ó el ángel de redencion'', ''Garibaldi y Diego Corriente''; i les obres ''Historia del Escorial'', de Rotondo; ''El drama de 1793'', ''El Arte en España'', ''Nuevo viajero universal'', ''Historia de las armas de infantería y caballería'', entre altres.{{sfn|Ossorio y Bernard|1868|p=163}}
 
També col·laborà en ''[[La Ilustración de Madrid]]'', on de tant en tant ajudava [[Marcelo Paris|Paris]] en els retrats, [[Arturo Carretero y Sánchez|Carretero]] i algun altre; allí omplia totes les exigències del gravat, doncs, com és sabut, va acostumar a signar sempre així les seves pròpies obres com les dels seus nombrosos deixebles, és a dir, quant sortia del seu taller;{{sfn|Pérez de Guzmán|1907|pp=5-6}} així com a ''[[La Ilustración Española y Americana]]'', on fou director artístic{{sfn|Fernández Bremón|1894|p=354}} i que hauria degut «en bona part [a Rico] la seva preponderància i floriment».<ref name=barcelonacomica>{{ref-publicació|publicació=[[Barcelona Cómica]]|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0004028843&page=10|pàgina=11|issn=1889-8726|lloc=Barcelona|any=1894|data=15 de desembre de 1894|exemplar=51|volum=7|títol=Bernardo Rico}}</ref> A més fou president del [[Círculo de Bellas Artes|Círculo de Bellas Artes de Madrid]].<ref name=barcelonacomica /> [[José Gutiérrez Abascal|José Gutiérrez Abascal «Kasabal»]] declararia en un obituari de ''[[La Correspondencia de España]]'' després de la mort de Bernardo Rico —potser una mica exageradament— que «poques estampes s'havien publicat a Espanya des de l'any 1850, per il·lustrar novel·les, per adornar obres, per reproduir monuments, que no portin la signatura de Bernardo Rico com a gravador».<ref>{{ref-publicació|autor={{versaleta|Kasabal}}|enllaçautor=José Gutiérrez Abascal|publicació=[[La Correspondencia de España]]|lloc= Madrid| issn=1137-1188|títol=Los que se van: Bernardo Rico|data=11 de desembre de 1894|any=1894|exemplar=13.398|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000397543&page=1|pàgina=1}}</ref>
 
Va morir el 9 de desembre de 1894,{{sfn|Fernández Bremón|1894|p=353}} i fou enterrat en un sarcòfag del pati de Santa Gertrudis, al [[cementiri de San Justo]] de Madrid.<ref>{{ref-publicació|publicació=[[La Correspondencia de España]]|lloc=Madrid|issn=1137-1188|títol=Entierro de Bernardo Rico|data=12 de desembre de 1894|any=1894|exemplar=13.399|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000397576&page=2|pàgina=2}}</ref>