Diferència entre revisions de la pàgina «Llei Azaña»

m
Corregit: -cosa semblat +cosa semblant
m (Robot substitueix 'Historia' per 'Història')
m (Corregit: -cosa semblat +cosa semblant)
El [[25 d'abril]] de [[1931]], Azaña va signar un decret -el primer de la sèrie- en virtut del com tots els [[general]]s i la majoria dels [[oficial]]s, tant en actiu com pertanyents a la reserva, podien passar, si ho desitjaven, a la segona reserva -pràcticament el retir- amb només presentar en els trenta dies següents una sol·licitud.
 
La reducció va ser un èxit i abans de finals d'any, la meitat dels oficials existents havien sol·licitat la passada a la segona reserva. L'objectiu de la reforma d'Azaña, a més d'alliberar els excedents d'oficials amb què comptava aleshores l'exèrcit, era aconseguir un exèrcit professional i apolític. En termes quantitatius: es va passar de 21.000 oficials a 8.000, de setze divisions es va passar a vuit i es van eliminar totes les Capitanies Generals, passant una cosa semblatsemblant amb els Tinents Generals (de disset a quatre) i Generals de Brigada i Divisió.
 
Amb data [[6 de maig]], Azaña va signar un decret que establia que els [[suboficial]]s podien ascendir a oficials de complement mitjançant exàmens. Un mes més tard, Azaña va clausurar l'[[Acadèmia General de Saragossa]], el director de la qual era [[Francisco Franco]]. Les reformes d'Azaña van crear un gran descontentament en la jerarquia militar, però de fet, els militars les van acceptar de forma disciplinada, fins i tot els anomenats "[[Africanisme espanyol|africanistes]]" que eren a qui més afectava.
1.141.995

modificacions