Dar al-Masalit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el govern > fins al govern |
m Corregit: - com fers guerrers + com a fers guerrers |
||
Línia 25:
Vers el 1882 el nazir local, Hajjan Hasan (Hassaballa), fou enderrocat pels [[mahdistes]] i els notables van designar successor a Abu Bakr, que al cap d'uns mesos fou capturat pels mahdistes (1883) però va aconseguir escapar i va organitzar una resistència guerrillera; es va apoderar de Derjeil on es va proclamar sultà (1884). Passat el perill mahdista va combatre contra el sultà de Fur a l'est i contra els daju a l'oest. El 1905 el sultà fou fet presoner per [[Ali Dinar]] de Fur i portat a la seva capital, Al Fashir, mentre el sultanat era annexionat i posat sota el govern d'un general; però un dels fills de Abu Bakr, que havia fugit a [[Ouaddaï|Waddai]], va tornar amb el suport d'aquest sultanat i va expulsar les forces d'ocupació furs, matant al general governador (1906); en revenja Ali Dinar va executar a Abu Bakr (1907); però a Dar al-Masalit es va imposar l'autoritat de la família d'Abu Bakr i el germà d'aquest Tadj ad-Din fou proclamat sultà.<ref>[https://books.google.es/books?id=QS_GYMeSzRMC&pg=PA21&lpg=PA21&dq=Dar+Masalit+sultan&source=bl&ots=IFqCL5QMzb&sig=Gm_da-0nTrIMw-L046dsS1jVOVo&hl=ca&sa=X&ved=0CEsQ6AEwBWoVChMIh_2QxKCYyQIViwMaCh33kwke#v=onepage&q=Dar%20Masalit%20sultan&f=false Biografia del sulta Abu Bakr]</ref>
En temps passats els masalit van ser coneguts com a fers guerrers que van lluitar batalles dures. El [[4 de gener]] de [[1910]] els masalits van lliurar una gran batalla a Kerendeng contra els francesos, en la que van perdre set mil homes. Mesos després, a la Batalla de Drouti o Daruti que va tenir lloc el [[9 de novembre]] de [[1910]] contra les tropes franceses i els cavallers liderats pel sultà masalit Taj al-Din Muhammad Ibn Ismail, aquest va morir defensant la independència del seu estat. Fou per aquesta resistència que el sultanat no va acabar incorporat al [[Txad]]. A Tadj ad-Din el va succeir el seu germà Bahr ad-Din.
A l'arribada de les tropes angloegípcies el 1916 el sultà va resistir-se a la incorporació del sultanat al Sudan i es va mantenir com un poder tradicional fins al 1921. El sultanat, regnant Behereldin (Andoka) en àrab Bahr ad-Din Muhammad ibn Abi Bak, va signar un acord internacional amb [[França]] el 1919 conegut com acord de Gelani. El acord reconeixia la integritat territorial del sultanat i la seva independència de [[França]] i [[Gran Bretanya]], obtenint el sultà el dret de posar-se sota protecció del poder de la seva elecció, o sota cap. El sultà va decidir el [[1921]] (sota pressió dels britànics) optar per formar part del Sudan amb dret a la lliure determinació per cinquanta anys. Bahr ad-Din Muhammad ibn Abi Bak va morir el 1951.
| |||