Dar al-Masalit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - com fers guerrers + com a fers guerrers
m Corregit: - com intendent (àrab + com a intendent (àrab
Línia 29:
A l'arribada de les tropes angloegípcies el 1916 el sultà va resistir-se a la incorporació del sultanat al Sudan i es va mantenir com un poder tradicional fins al 1921. El sultanat, regnant Behereldin (Andoka) en àrab Bahr ad-Din Muhammad ibn Abi Bak, va signar un acord internacional amb [[França]] el 1919 conegut com acord de Gelani. El acord reconeixia la integritat territorial del sultanat i la seva independència de [[França]] i [[Gran Bretanya]], obtenint el sultà el dret de posar-se sota protecció del poder de la seva elecció, o sota cap. El sultà va decidir el [[1921]] (sota pressió dels britànics) optar per formar part del Sudan amb dret a la lliure determinació per cinquanta anys. Bahr ad-Din Muhammad ibn Abi Bak va morir el 1951.
 
El territori del sultanat va formar part de la província (i després estat) de [[Darfur]], al Sudan, però tenia un estatus especial en comparació amb els altres cinc districtes de la província i l'administrador era conegut com a intendent (àrab Mutamad معتمد) de Dar masalit (casa dels masalits), mentre que l'administrador superior en els altres districtes era anomenat Inspector de Districte.
 
Tots els pobles de la província de Dar Fur van patir els diversos conflictes superposats a la regió. Per més de 20 anys, la lluita era bàsicament el conflicte nord-sud, amb les tribus africanes del sud resistint a l'arabització, i lluitant per la plena independència. Més recentment, una resistència local similar va sorgir, a més, amb els grups rebels amb base a Darfur, oposats militarment a l'exèrcit oficial del Sudan militarment. Un tercer front s'ha desenvolupat a la mateixa regió amb una milícia àrab regional anomenada [[Janjaweed]] (Yanyawid), que fustiga a la població africana, es creu que amb el suport de les tropes oficials del govern. En els atacs dels Janjaweed els relats dels supervivents diuen que la violació és una estratègia habitual, i els analistes pensen que es tractaria d'una estratègia de "desarrelament", sense que s'hagi pogut demostrar que sigui la política oficial del govern de [[Khartum]] per afegir més àrabs entre la població africana.