Griqua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - prominents son els + prominents són els |
m Corregit: - com [[Rehoboth + com a [[Rehoboth |
||
Línia 21:
La [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] (VOC) no va pretendre formar la Colònia de Cap a la punta del sud d'Àfrica per esdevenir una entitat política, però mentre més es va expandir esdevenia més exitosa; els seus dirigents no es van preocupar sobre fronteres. La frontera de la colònia era indeterminada i avançava o es contreia al capritx d'individus. Com que la VOC indubtablement es beneficiava del comerç i de la ramaderia dels [[Trekkboer|trekboers]], hi havia poc espai per controlar-los o donar-los suport dins la seva recerca de noves terres. La alta proporció d'homes holandesos els va induir a agafar dones indígenes com mullers i companyes, i van néixer nens mestissos. Van créixer fins a ser un nombre considerable de població que parlava holandès i era instrumental en el desenvolupament de la colònia.
Aquests nens no van assolir l'estat social o legal accordat als seus pares, majoritàriament perquè les lleis colonials van reconèixer només formes cristianes de matrimoni. Aquest grup va esdevenir conegut com a [[Rehoboth Basters|Basters]], o bastards. Els colonitzadors, en la seva resposta paramilitar a la resistència insurgent dels [[Khoikhoi|Khoi]] i [[San]], de bon grat allistaven als [[Rehoboth Basters|Basters]] en escamots. Això va assegurar els homes esdevenien especialitzats en armament lleuger, en muntar, i en tàctiques de fustigament. Molts reclutats per a la guerra aviat van escollir abandonar la seva societat paternal i vagar fora i viure més a la manera les seves arrels maternes. El flux constant resultant de aquests malcontents entrenats que sortien del Cap va afectar la capacitat holandesa a crear els seus escamots. També va crear grups especialitzats de bel·ligerants oportunistes que van assetjar les poblacions indígenes al llarg del [[riu Orange]]. Una vegada lliures de la colònia, aquests grups es van anomenar a si mateixos els [[Oorlam]]''.'' En particular, el grup dirigit per [[Klaas Afrikaner]] esdevingué el més notori. Va atreure prou atenció de les autoritats holandeses per obligar-lo a rendir-se a la colònia i ser desterrat a l'illa de [[Robben Island|Robben]] el 1761.<ref name="ref3">Nigel Penn. 2005. </ref>
=== La migració griqua ===
| |||