Diferència entre revisions de la pàgina «Banu Hamdan»

4 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Corregit: - Iemen es trobava dividit + Iemen estava dividit
m (Corregit: - parent de Ali ibn + parent d'Ali ibn)
m (Corregit: - Iemen es trobava dividit + Iemen estava dividit)
Sultan Hatim tenia tres fills, dels quals el gran, Muhammad ibn Sultan, era valent i actiu però un assassí que va matar a les seves tres primeres dones; llavors el seu pare el va casar amb una princesa de la tribu Banu Subayh, i va jurar que mataria al seu fill si també matava a aquesta noia; probablement va morir abans que el seu pare i quan aquest va morir vers el [[1108]] el va succeir el segon fill Abd Allah que va governar només dos anys (1108-1110) i fou enverinat a causa d'un conflicte religiós a la tribu amb el rerefons del domini de Sanà; llavors va pujar al poder el tercer fill, Man ibn Sultan Hatim (o Maan). No gaire després part de la tribu dels Banu Hamdan, especialment la subtribu dels Yam, es va revoltar contra aquest, sota la direcció del cadi Ahmad ibn Imran (fill de l'antic governador Imran ibn al-Fadl que va governar vers 1088 a 1098); Man fou enderrocat el [[1116]] pel cadi, que va assolir breument el control de Sanà. Després durant 17 anys van governar Hisham ibn Kubayb i a la seva mort (en data desconeguda) el seu germà al-Humas que va morir el [[1132]] i el va succeir el seu fill Hatim ibn al-Humas, però la lluita entre els clans va continuar fins al [[1138]] quan el fill del cadi Ahmad ibn Imran, Sultan Hamid al-Dawla Hatim ibn Ahmad, es va fer amb tot el poder enderrocant a Hatim i entrant a Sanà amb 700 cavallers. El [[1150]] es va enfrontar a l'imam al-Mutawakkil de [[Nadjran]] i [[Sada]].
 
La batalla entre hamdanites i l'imam de Nadjran es va lliurar a Seresa i Sultan Hamid al-Dawla Hatim ibn Ahmad fou derrotat fugint cap a Sanà. A la ciutat els caps locals van decidir reconèixer a l'imam davant el qual es va presentar Sultan Hatim i fou generosament perdonat que li va permetre establir-se a Maudher fins que els membres de les tribus Banu Hamdan es van dispersar; llavors es va traslladar a Zafar on va romandre fins que també les tribus xerifianes de l'imam es van dispersar i llavors va cridar als Banu Hamdan, va reorganitzar les forces i va atacar Sanà. Al-Mutawakkil va sortir de la ciutat i va establir el seu campament a Birash, que va fortificar, i mentre va demanar ajut a les tribus xerifianes, però abans de rebre el seu suport fou derrotat per Sultan Hamid, que va entrar llavors a Sanà mentre l'imam es retirava al país de Djenb. En aquell moment gran part del Iemen es trobavaestava dividit en feus tribals sense haver-hi un únic cap suprem. Sultan Hatim llavors va avançar sense ni soldats ni material cap a Dhimar, on estaven reunides les tribus del Djenb que donaven suport a l'imam i es preparaven per atacar Sanà, i aquestes tribus al veure'l actuar tant temeràriament, se li van sotmetre voluntàriament. Així va tornar a Sanà com a triomfador.
 
Va morir el [[1161]] i el va succeir el seu fill [[Ali ibn Sultan Hatim]], que va conquerir [[Dhemermer]], [[Kawkaban]], i [[Ans]] a més de dominar ja d'abans [[Sanà]], [[Birash]], [[Zafar]] (o [[Zafer]]) i [[Kiddah]]; més tard va ocupar també [[Bukur]], l'alt i baix [[Zahir]], Djawf, [[Sada]] i els territoris occidentals ([[Maghríbia]]); els [[Banu Shihab]] que encara conservaven algun poder local a la regió de [[Zabid]], se li van sotmetre temporalment, però en diversos moments també apareix en guerra. El domini hamdanita va arribar fins a [[Hadur]] i el districte d'[[Haraz]].
1.140.559

modificacions