Honori II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra paràmetres plantilla infotaula Papa. Vegeu VP:Adaptació plantilles |
m Corregit: - cardenals es trobaven dividits + cardenals estaven dividits |
||
Línia 17:
L'any [[1117]] fou nomenat [[cardenal]] d'[[Òstia]] pel papa [[Gelasi II]] i posteriorment es va convertir en un dels seus col·laboradors més propers; quan el papa va ser exiliat el va acompanyar a [[França]]. Més endavant, amb [[Calixt II]], va actuar com a llegat papal i va participar amb efectivitat en les negociacions que portarien a la firma, en [[1122]], del [[Concordat de Worms]] que posaria fi a la querella de les investidures.
Després de la mort de Calixt II, la tradicional influència imperial en les eleccions papals havia desaparegut a causa de la immediata mort de l'emperador [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric V]]. Aquesta oportunitat favorable no va ser aprofitada per l'Església, ja que els cardenals
Immediatament va haver de decidir sobre la successió d'Enric V en el tron imperial, ja que el pretenien tres candidats: Lotari, duc de Saxònia, Frederic duc de Suàbia i [[Conrad III d'Alemanya|Conrad]], duc de Francònia. L'elecció havia de tenir lloc en una assemblea composta per set [[prínceps electors]], tres eclesiàstics i quatre nobles, entre els quals es trobaven els tres candidats al tron; però com que els electors eclesiàstics estaven influïts pel Papa, Honori era qui tenia la clau de l'elecció. Es va decantar pel duc de Saxònia, Lotari, que el [[1125]], es va convertir en el rei alemany [[Lotari II del Sacre Imperi|Lotari II]], al ser el candidat més propens a respectar el Concordat de Worms. El [[1127]] al morir el duc Guillem de Calàbria i d'Apúlia, Honori es va oposar, en un primer moment, a que el comte [[Roger II de Sicília]] en fos el successor, tot i que posteriorment es va veure obligat a reconèixer-lo.
| |||