Plaça Reial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l' Ajuntament, + l'Ajuntament, |
m Corregit: - conventual es trobava situada + conventual estava situada |
||
Línia 47:
És una de les places més distingides de Barcelona. Es troba baixant la Rambla a mà esquerra i és l'única plaça porticada de la ciutat, cosa que li dóna caràcter i la converteix en excepcional. Limita amb [[la Rambla]] dels Caputxins, el carrer Ferran, el carrer Colom i el carrer Escudellers. També topa amb el primer passatge cobert que es va fer a Barcelona, el de Bacardí, no gaire ben conservat.
L'espai concret que ocupa l'actual Plaça Reial va ser comprat pels caputxins del [[convent del Mont Calvari]] l'any 1717 per construir-hi un nou convent (1718). El convent dels Caputxins va aprofitar alguns trams de la muralla medieval i comprenia tot l'espai que en l'actualitat es correspon amb el carrers del Vidre, Escudellers, la Rambla i el Portal de la Boqueria. L'església conventual
L'any 1822, en ple [[Trienni Liberal]], va significar el canvi en la propietat del terreny que va passar a l'Ajuntament, el qual no va poder enderrocar el convent fins a l'any 1835 degut a l'esdeveniment de l'anomenada Dècada Absolutista. També l'any 1835 es produí la destrucció del [[convent de Sant Josep]], ubicat llavors en l'actual [[Mercat de la Boqueria]]. La intenció era construir en el seu solar una plaça semblant a la plaça Reial, i inicialment es va projectar i arribar a construir la plaça del Treball, de la qual en són una mostra els pòrtics conservats fins a l'actualitat. Posteriorment, al seu interior s'hi va construir l'estructura del mercat de Sant Josep, estructura que ha perdurat sense gaires alteracions fins als nostres dies. Pel que fa a la Plaça Reial, cal remarcar que va ser construïda entre 1850 i 1859 sota una claríssima manifestació d'urbanisme napoleònic, juntament amb el projecte realitzat el 1848 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, guanyador del concurs municipal per a la nova plaça. I és precisament en el lloc on avui hi ha la plaça, on s'ubicava el convent de caputxins citat anteriorment. Ja als anys cinquanta del segle XX, [[Adolf Florensa]] realitzà un programa d'intervencions que es caracteritzava per la concentració i les falses restauracions d'edificis de caràcter històric i artístic. El barri es convertí en un "parc temàtic" on es reedificaren construccions d'altres indrets i s'afegiren elements aliens per donar una cohesió estètica a tot el conjunt, actuacions aquestes que van ser criticades per part d'historiadors de renom com [[Ferran Soldevila]], [[Antoni Rovira i Virgili]] i [[Agustí Duran i Sanpere]].<ref name=":0" />
| |||