Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions

Un mes després, el 18 de gener de 1884, Alejandro Pidal y Mon és nomenat [[ministeri de Foment d'Espanya|ministre de Foment]] en un gabinet presidit pel mateix Cánovas al que tan durament atacà en 1876. Romandrà gairebé dos anys en el ministeri, ocupant-se sobretot dels assumptes relacionats amb l'educació que depenien de Foment abans que es creés el [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Instrucció Pública]]. Publica un decret sobre oposicions a càtedres i reforma la [[Escola Normal Central de Madrid]], la Facultat de Dret i el [[Cos d'Arxivers-Bibliotecaris]]. S'enfronta a la rebel·lió dels estudiants de la [[Universitat de Madrid|Universitat Central]] provocada per l'assetjament al catedràtic institucionalista [[Morayta]] pel seu discurs d'inauguració del curs universitari 1884-1885. Durant el seu mandat es van declarar monument nacional les [[muralles d'Àvila]] i Tarragona, la col·legiata de Nuestra Señora de [[Covadonga]] i l'[[aqüeducte de Segòvia]]. Al març de 1884 es publica una Reial Ordre prohibint que en les obres públiques fetes per l'Administració es treballés en els dies festius. El 18 de juny crea la Comissió de Defensa contra la [[fil·loxera]], que estava arrasant els vinyers espanyols. En l'àmbit dels transports, el 14 d'agost de 1884 va quedar obert el trànsit ferroviari entre l'altiplà i Astúries a través del port de [[Pajares]]. La mort d'[[Alfons XII]] al novembre de 1885 donarà lloc a un nou Gabinet del que ja no en formarà part.

 

 

El 3 de març de 1891 és nomenat president interí del [[Congrés dels Diputats]] i el 20 d'abril definitiu. Ocuparà la Presidència fins al 12 de desembre de 1892. Serà president per segona vegada des del 12 de maig de 1896 fins a l'1 de juliol de 1897. I per tercera i última vegada des del 3 de juny de 1899 fins al 3 d'abril de 1900. El 5 de novembre d'aquest mateix any és nomenat ambaixador davant la Santa Seu. El 18 de gener de 1902 presenta la renúncia al lloc, davant el projecte de modificació del [[Concordat]] que promou el govern [[Sagasta]], i torna a Madrid.