Melèagre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - sense recolzament de + sense suport de |
m Corregit: - participar a la + participar en la |
||
Línia 3:
Segons la [[mitologia grega]], '''Melèagre''' (en [[grec antic]] Μελέαγρος, ''Meléagros''), va ser un [[heroi]], [[fill]] d'[[Eneu]], [[rei]] de [[Calidó (ciutat)|Calidó]], i d'[[Altea (mitologia)|Altea]], germana de [[Leda]].
Com que el seu [[pare]], en un sacrifici ofert a tots els [[déus]], s'havia oblidat d'[[Àrtemis]], la [[deessa]] el castigà enviant un enorme [[senglar]] (el [[Senglar de Calidó]]) que devastava el seu [[monarquia|regne]]. Aquesta llegenda ja s'explica a la ''[[Ilíada]]'', on [[Fènix (fill d'Amíntor)|Fènix]], per impressionar [[Aquil·les]] i animar-lo a participar
Melèagre, amb la intenció d'abatre el senglar, va reunir els principals [[heroi]]s del seu temps i entre tots van iniciar una batuda pel [[bosc]]. L'animal va matar alguns joves i finalment, va ser el mateix Melèagre el que va matar la fera. Però Àrtemis, que encara no tenia la còlera aplacada, va suscitar una disputa entre [[etolis]] i [[Curets]], ja que havien participat en la cacera homes de tots dos pobles, pel repartiment de la pell i el cap del senglar. Mentre Melèagre lluità amb els seus companys contra els etolis, van anar guanyant en la lluita. Però en la batalla Melèagre va matar els germans de la seva mare, [[Plexip]] i [[Toxeu]], i ella el va maleir, invocant la còlera dels déus infernals. Llavors Melèagre, per por de la maledicció i de les [[Erínies]], es va negar a seguir lluitant i es retirà a casa seva. La victòria es va posar al costat dels Curets i els etolis van ser rebutjats fins a l'interior de les muralles de Calidó i van patir un setge. Els ancians van suplicar Melèagre que tornes a la lluita, però l'heroi s'hi negà. La situació es va allargar fins que la ciutat va començar a cremar i els enemics van entrar a saquejar casa seva. La seva esposa Alcíone, filla d'[[Idas]] i de [[Marpessa]], va anar al seu costat a explicar-li la dissort dels assetjats i com l'enemic aconseguia la victòria. Melèagre es va commoure i es va posar l'armadura, sortint a lluitar i capgirant fàcilment la situació. Una tradició diu, però, que va morir en el combat.
| |||