Binissalem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - del s XIII, + del s. XIII, |
m Corregit: - del s XVI, + del s. XVI, |
||
Línia 26:
En el repartiment derivat de la conquesta catalana del segle XIII, correspongué a la porció del vescomte de Bearn. En feien part les alqueries de Robines, Beni Salam, Beni Rasjell i d'altres. El 1264, la vescomtessa Garsenda de Bearn el donà al monestir femení de Jonqueres (Catalunya). Els jueus, per la seva ajuda a Jaume I en la conquesta de Mallorca, hi obtengueren les alqueries d'Arraya, Abbenbasso i Abdacus. Però no hi pogueren consolidar un nucli hebreu per la violenta oposició dels cristians de Robines. L'antisemitisme esdevengué així, ja des del s. XIII, una estranya constant històrica a Binissalem, amb el suport social dels pagesos i menestrals, fins al punt que, quan el tema dels descendents dels conversos es transformà, en el s. XVII, en el problema xueta, les famílies xuetes no s'hi pogueren establir fins al s. XX. A l'època de la conquesta catalana, no hi havia dins el terme cap nucli urbà rellevant, només alqueries, rafals o llogarets dispersos, sobretot al peu de la muntanya, com Beni Salam, Robines, Pedaç, Biniagual, Lloseta, Aiamans, Alcudieta i d'altres. Les necessitats de culte cristià dels pobladors arribats amb la conquesta feren sorgir, sobre una antiga mesquida, l'església primitiva, dedicada (1248) a Santa Maria de Robines.
El nucli de Robines era aleshores el centre del poder civil i eclesiàstic i esdevengué vila el 1300 dins la política d'impuls dels centres urbans que fomentava Jaume II de Mallorca. Al llarg del s. XV i principis del s. XVI, Binissalem anà assolint importància en relació al nucli de Robines, fins que el substituí com a centre del poder civil i eclesiàstic del terme i, el 1369 ja s'hi havia traslladat la parròquia. La conquesta catalana trastocà la vida social i econòmica amb l'establiment de la gran propietat de caràcter feudal, treballada per un contingent important d'esclaus, dedicada a la trilogia clàssica de l'olivar, la vinya i els cereals, complementada amb una important ramaderia ovina, porquina i equina. El 1339 s'hi documenten ja grans extensions de vinyes, conreu que progressà en extensió i qualitat i aviat el vi de Binissalem fou el de més renom de Mallorca. Més endavant en sorgí la producció d'aiguardent destinat, sobretot, a l'exportació. L'activa participació de Binissalem en els grans esdeveniments històrics de Mallorca en els s. XV-XVII deriva de la presència d'un extens i inquiet nucli de menestrals, teixidors sobretot, documentat ja en el s. XIV.
D'una època més avançada parlam de finals del segle XVIII i principis del XIX, hi ha a Binissalem, edificis que han consolidat el poble com a conjunt històric-artístic (1983).
| |||