Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - peptidoglicà bacterià ja + peptidoglicà bacterià, ja
=== Paret cel·lular i flagels ===
{{principal|Paret cel·lular}}
La majoria d'arqueobacteris tenen una paret cel·lular; les excepcions són ''[[Thermoplasma]]'' i ''[[Ferroplasma]]''.<ref>{{ref-publicació |autor=Golyshina OV, Pivovarova TA, Karavaiko GI, ''et al'' |article=Ferroplasma acidiphilum gen. nov., sp. nov., an acidophilic, autotrophic, ferrous-iron-oxidizing, cell-wall-lacking, mesophilic member of the Ferroplasmaceae fam. nov., comprising a distinct lineage of the Archaea |publicació=Int. J. Syst. Evol. Microbiol. |volum=50 Pt 3 |pàgines=997–1006 |any=2000 |mes=Maig |pmid=10843038 |url=http://ijs.sgmjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10843038}}</ref> En la majoria d'arqueobacteris, la paret es compon de proteïnes de capa de superfície, que formen una [[capa S]].<ref>{{ref-publicació |autor=Sára M, Sleytr UB |article=S-Layer proteins |publicació=J. Bacteriol. |volum=182 |exemplar=4 |pàgines=859–68 |any=2000 |pmid=10648507 |url=http://jb.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10648507 |doi=10.1128/JB.182.4.859-868.2000}}</ref> Una capa S és una agrupació rígida de molècules proteíniques que cobreixen l'exterior de la cèl·lula com una [[cota de malla]].<ref>{{ref-publicació |autor=Engelhardt H, Peters J |article=Structural research on surface layers: a focus on stability, surface layer homology domains, and surface layer-cell wall interactions |publicació=J Struct Biol |volum=124 |exemplar=2–3 |pàgines=276–302 |any=1998|pmid = 10049812 |doi=10.1006/jsbi.1998.4070}}</ref> Aquesta capa ofereix una protecció química i física, i pot servir de barrera, impedint que entrin en contacte [[macromolècula|macromolècules]] amb la membrana cel·lular.<ref name=Kandler1998/> A diferència dels bacteris, la majoria d'arqueobacteris no tenen [[peptidoglicà]] a la paret cel·lular.<ref name="Howland">{{ref-llibre |cognom=Howland |nom=John L. |any=2000 |títol=The Surprising Archaea: Discovering Another Domain of Life |pàgines=32 |lloc=Oxford |editorial=Oxford University Press |isbn=0-19-511183-4 }}</ref> L'excepció és el [[pseudopeptidoglicà]], que es troba en els [[metanobacterial]]s, però aquest polímer és diferent del peptidoglicà bacterià, ja que manca de [[aminoàcid|D-aminoàcids]] i [[àcid N-acetilmuràmic]].<ref name=Kandler1998>{{ref-publicació|autor=Kandler, O.; König, H. |any=1998 |article=Cell wall polymers in Archaea (Archaebacteria) |publicació=Cellular and Molecular Life Sciences (CMLS) |volum=54 |exemplar=4 |pàgines=305–308 |doi=10.1007/s000180050156 |url=http://www.springerlink.com/index/PXMTKQ8WH8X650ED.pdf}}</ref>
 
Els arqueobacteris també tenen [[flagel]]s, que funcionen d'una manera semblant als flagels bacterians – són llargs palets moguts per motors rotatoris situats a la base dels flagels. Aquests motors són impulsats pel [[gradient electroquímic|gradient de protons]] de la membrana. Tanmateix, els flagels arquobacterians són notablement diferents en la seva composició i el seu desenvolupament.<ref name=Thomas>{{ref-publicació |autor=Thomas NA, Bardy SL, Jarrell KF |article=The archaeal flagellum: a different kind of prokaryotic motility structure |publicació=FEMS Microbiol. Rev. |volum=25 |exemplar=2 |pàgines=147–74 |any=2001 |pmid=11250034 |doi=10.1111/j.1574-6976.2001.tb00575.x}}</ref> Cada tipus de flagel evolucionà d'un avantpassat diferent; el flagel bacterià evolucionà d'un [[secreció|sistema de secreció de tipus III]], mentre que els flagels arquobacterians semblen haver evolucionat dels [[pilus|pili]] bacterians de tipus IV.<ref>{{ref-publicació |autor=Ng SY, Chaban B, Jarrell KF |article=Archaeal flagella, bacterial flagella and type IV pili: a comparison of genes and posttranslational modifications |publicació=J. Mol. Microbiol. Biotechnol. |volum=11 |exemplar=3–5 |pàgines=167–91 |any=2006 |pmid=16983194 |doi=10.1159/000094053}}</ref> A diferència del flagel bacterià, que és un palet buit i que està format per subunitats que es mouen per la cavitat central i després s'afegeixen a la punta del flagel, els flagels arquobacterians se sintetitzen per mitjà de l'addició de subunitats a la seva base.<ref>{{ref-publicació |autor=Bardy SL, Ng SY, Jarrell KF |article=Prokaryotic motility structures |publicació=Microbiology (Reading, Engl.) |volum=149 |exemplar=Pt 2 |pàgines=295–304 |any=2003 |mes=Febrer |pmid=12624192 |url=http://mic.sgmjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=12624192 |doi=10.1099/mic.0.25948-0}}</ref>
1.121.519

modificacions