Bé d'interès cultural: diferència entre les revisions

Els governs de Catalunya, País Basc i Galícia van interposar un recurs d'inconstitucionalitat, ja que els seus estatuts atorguen competència exclusiva sobre cultura. Per sentència del Tribunal Constitucional 17/1991 es va reconèixer que corresponia a aquestes autonomies la declaració i gestió dels béns d'interès cultural.<ref>{{ref-publicació|cognom=Vila Recio |nom=M |article=Estat actual i crítica de la legislació i figures de protecció del patrimoni cultural català dins del marc estatal |url=http://www.ub.edu/geocrit/b3w-689.htm |consulta= 14 juny 2011 |publicació=Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales |editorial=Universitat de Barcelona |volum=XI |exemplar=nº 689 |data=25 de novembre de 2006 |issn=1138-9796 }}</ref> Posteriorment s'ha anat transferint a totes les comunitats autònomes. A [[Catalunya]] i el [[Comunitat autònoma del País Basc|País Basc]] el nom varia, («[[Bé Cultural d'Interès Nacional]]» a Catalunya i «bé qualificat» al País Basc), però el procés de declaració ve a ser el mateix. A Catalunya, el patrimoni històric i la declaració de BCIN es regeixen per la Llei 9/1993, de 30 de setembre<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Documents/Arxiu/normativa_index.htm%20-%20LLEI_9_1993.doc Llei 9/1993, de 30 de setembre, de la Generalitat de Catalunya, del Patrimoni Cultural Català.]</ref> i al País Valencià, el patrimoni cultural valencià està regulat per la Llei 4/1998, d'11 de juny.<ref>[http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?id=null&sig=1137/1998&url_lista= Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià] ([http://www.docv.gva.es/datos/1998/06/18/pdf/1998_5159.pdf PDF])</ref>