Bertold IV de Merània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15676878 a 14765249 de PereBot. [s] |
m Corregit: - "mar" ja + "mar", ja |
||
Línia 1:
'''Bertold IV de Merània''' o '''Andechs-Merània''', '''II d'Ístria i de Carniola''' (mort el [[12 d'agost]] de [[1204]]) va ser comte d'Andechs (des 1173). Des de 1180 va agafar el títol de duc de Croàcia i Dalmàcia i vers el 1182-1183 es va proclamar primer [[ducat de Merània|duc de Merània]], per concessió imperial; des de 1188 fou [[marca d'Ístria|marcgravi d'Ístria]] i de [[Marca de Carniola|Carniola]] per herència del seu pare [[Bertold I d'Ístria|Bertold I]] (III d'Andechs). Merània derivaria del llatí "mare" o sigui "mar", ja que corresponia a les possessions d'Andechs a la costa de Dalmàcia i d'Ístria banyades per la [[mar Adriàtica]]. Els dos marcgraviats van estar dins del ducat de Merània el que va donar a aquest títol un considerable prestigi. Vegeu [[Ducat de Merània]]. Bertold IV o II era el fill de Berthold I d'Ístria i d'Hedwiga de Wittelsbach.
En 1186 va acompanyar a l'emperador [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VI]], al [[regne de Sicília]]. En 1189, va dirigir la tercera divisió de l'exèrcit imperial i va ser el seu abanderat en la [[Tercera Croada]]. En 1195, es va presentar com el defensor de l'[[abadia de Tegernsee]]. Després de la mort d'Enric el 1197, va prendre partit pel pretendent [[Felip de Suàbia]]. En aquesta conjuntura, el duc de Merània estava en la cúspide del seu poder i influència. Posseïa terres des de [[Francònia]] a la [[mar Adriàtica]].
| |||