Bioestadística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: El propi [[Laplace > El mateix [[Laplace |
m Corregit: - quàntiques) ja + quàntiques), ja |
||
Línia 45:
# L'aparició o no de la majoria d'esdeveniments de salut (per exemple, malaltia, guarició, recidiva o defunció) en un determinat individu depèn de molts factors, alguns coneguts i altres no. Poques malalties són degudes a una única causa i, fins i tot en aquest cas, la seva gravetat depèn d'altres moltes causes. A més a més, en el cas de conèixer alguna causa important (per exemple el nivell socioeconòmic), la mesura del factor no sempre és fàcil. Quan un fenomen depèn d'una constel·lació de causes, massa complexes per poder-les conèixer totes o per mesurar-les de forma adient, no es poden establir lleis per un sol individu, però si es pot establir quin és el comportament d'un gran nombre d'individus i establir les anomenades "lleis estadístiques".
# Encara que fos possible establir les equacions que regeixen l'estat d'una persona en cada moment, això tampoc voldria dir que el somni de [[Laplace]] fos possible. El més versemblant és que no es pogués predir l'estat més enllà d'un determinat moment. Des del segle passat, se sap que els sistemes deterministes una mica complexos (inclús una bola de billar rodant per una taula de billar), estan sotmesos a una evolució caòtica i no es pot predir la seva evolució de forma precisa més enllà d'un determinat moment.<ref> Lecourt D. Dictionnaire d'histoire et philosophie des sciences, PUF, 1999, article "Déterminisme", pàg. 302</ref> En el món biològic, sistemes d'aquest tipus són, per exemple, els batecs del cor o l'evolució d'una epidèmia. Si s'assumeix que els homes i resta d'éssers vius són deterministes, això, en contra del que escrivia [[Laplace]], no vol dir que sempre es pugui predir el seu estat en el futur, coneguda la seva situació actual.
# [[Heisenberg]] el 1927 demostra que no és possible precisar a la vegada la posició i la velocitat d'una partícula quàntica qualsevol (i l'univers està format per partícules quàntiques), ja que les partícules quàntiques "no tenen una extensió fixa"<ref> Lévy-Leblond J-M. Conceptos contrarios o el oficio del científico. Barcelona: Tusquets editores, 2002, pàg. 169 </ref> i, per tant, "no són pas corpuscles localitzats"<ref>Lévy-Leblond JM. Dictionnaire d'histoire et philosophie des sciences, Ch. Quantique, PUF, pp. 785-789, 1999.</ref> i no té sentit parlar de quina és la seva posició.
Per tant, no queda cap altra opció que tractar l'estat d'un ésser viu com un fenomen aleatori. Això no vol dir que no puguem dir res sobre ell. Els fenòmens aleatoris també segueixen les seves lleis (lleis estadístiques) i només cal buscar-les amb les eines que ens proporciona la bioestadística. Un cop conegudes aquestes lleis estadístiques, es podrà predir el comportament de grups d'individus, i no d'individus particulars.
| |||