Curial (magistrat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - eren mes de + eren més de |
m Corregit: - cada any ja + cada any, ja |
||
Línia 5:
Les curies es componien d'uns cent membres, però ciutats petites en tenien menys i altres de més grans sobrepassaven aquesta quantitat. Els membres de la cúria eren els curials o també decurions i no eren elegits directament. Els curials eren els [[duumvir]]s que havien acabat les seves funcions, i llavors esdevenien automàticament curials. Els duumvirs eren els presidents de la cúria, eren un càrrec electe, i com habitualment a l'antiga Roma, eren en nombre de dos encara que en algunes ciutats només n'hi havia un que es deia [[summus magistratus]] (magistrat suprem).
Com que la mortalitat antigament era molt alta era impossible mantenir un cos de curials de cent persones només amb els antics duumvirs, afegint dos homes cada any, ja que les morts anyals eren més de dos. Quant el nombre disminuïa els duumvirs elegien persones respectables (és a dir riques i conegudes a la ciutat); de vegades l'elecció d'aquestos afegits la feia el consell conjuntament.
L'edat mínima per exercir el càrrec era de 25 anys. S'esperava dels nous elegits de fer donació de diners a la tresoreria municipal o paguessin monuments o treballs públics, o donessin diners pels pobres. Els beneficis del càrrec eren honorífics però també sovint compensaven econòmicament, fins que cap al final de l'Imperi va esdevenir una carrega. Aquest membres de la cúria pertanyien a la classe dels [[honestiores]] (classe que per exemple no podia ser torturada durant un interrogatori o un judici). A nivell local eren anomenats [[senador]]s, originant la classe senatorial local.
| |||