El contracte social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - fer-lo injust ja + fer-lo injust, ja |
m Corregit: - respectar-les ja + respectar-les, ja |
||
Línia 68:
Aquest acte d'associació que produeix un cos moral i col·lectiu es diu ara [[República]] o cos polític (abans es deia: «Ciutat»), designat pels seus membres «Estat quan és passiu, Sobirà quan és actiu, Potència comparant-lo als seus semblants». Els ciutadans prenen el nom de poble: «Ciutadans com a participants de l'autoritat sobirana, Subjectes sotmesos a les lleis de l'Estat».
'''Capítol VII''' ''(«Del Sobirà»)'': L'associació és doble i recíproca: cada individu és ciutadà, ja que participa en l'autoritat sobirana, i subjecte ja que és sotmès a les lleis. El sobirà no sabria per la seva unitat limitar-se ell mateix amb lleis, no és tingut més que pel que exigeix el contracte social. El sobirà no necessita garant pel que fa als seus assumptes: no pot tenir interessos contraris als particulars que el componen. Per contra cada individu pot tenir una voluntat particular que difereix de la del sobirà (acceptant els drets que són els seus en tant que ciutadà però refusant els de subjecte), és aquesta injustícia possible que dóna al sobirà el dret de restricció. Es pot forçar el que no respecta les regles «a ser lliure» doncs a respectar-les, ja que «l'obediència a la llei que és prescrita és llibertat». Aquesta restricció fa possible el pacte social, i garanteix el seu bon funcionament i la seva justícia, sense això el compromís seria absurd.
'''Capítol VIII''': ''(«De l'estat civil»)'': El pas de l'estat salvatge a l'estat civil transforma l'animal que viu de l'instint en home dotat de raó i intel·ligent. Fundant els seus actes en la raó; guanya llavors la llibertat moral i la possibilitat de propietat (diferent de la possessió que és l'efecte de la força) garantida per la llei.
| |||