Emirat de Brakna: diferència entre les revisions

Segons l'historiador Golberry, Mokhtar va morir el 1766 i el va succeir el seu fill Hamet Moktar (Mohammed Ould Mukhtar). Però alguns historiadors pensen que en realitat el 1766 va morir Ahmeïada i que Hamet va agafar llavors el títol d'emir dels brakna. Fos com fos, nop gaire lluny del 1766, Hamet dels Oulad Siyed va agafar la direcció de l'emirat de Brakna. Els Oulad Siyed encapçalaven les relacions comercials amb els francesos de Saint Louis (britànics 1758-1779) i aquestos cada cop més els consideraven els verdaders amos del país, ja que dominaven l'accés a la regió de Chamana des del riu Senegal; els normachs, més al nord, eren desconeguts dels francesos o en tot cas els consideraven els seus tributaris. Els comerciants anglesos del Senegal tanmateix estaven en la mateixa situació, i pagaven des d'almenys el 1767 a Mohammed Ould Mukhtar els drets de duana; el governador frances del Senegal, Louis Legardeur, sieur de Repentigny (1784-1786) va signar el 1785 el primer tractat amb els maures de Brakna, però els primers contactes els havia tingut Agrich, pare de Mokhtar i avi de Mohammed, que va establir les escales del Gall o Coq (a la punta de l'illa de Podor a 10 kms riu avall de Podor, que podien utilitzar els brakna i els trarza) i del Terrier Rouge (a la riba dreta 50 kms riu amunt de Podor, mercat esclusiu pels brakna) com a mercats per la goma aràbiga que van durar dos segles (a vegades fent aquest servei als mercaders maures de Trarza, quan els seus mercats estaven tancats per conflictes). Els francesos anomenaven a la dinastia els «Lakariches» (derivat d'Ahel Aghrich). Per la història de l'emirat sota aquesta dinastia vegeu les biografies de cada emir.