Escultura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - aquest mètode ja + aquest mètode, ja |
m Corregit: - l'antiguitat ja + l'antiguitat, ja |
||
Línia 161:
[[Fitxer:Michelangelo's Moses in San Pietro in Vincoli 2.jpg|thumb|''[[Moisès (Miquel Àngel)|Moisès]]'' en [[marbre]] de [[Miquel Àngel]]]]
[[Fitxer:Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg|thumb|Escultura d'[[esteatita]] al temple de [[Belur]]]]
La pedra és un material emprat des de l'antiguitat, ja que es troba de manera abundant a la [[natura]], tot i que per treballar-la es necessiten eines especials. De pedra es van esculpir les [[Venus prehistòrica|venus prehistòriques]], les estàtues gregues i les posteriors còpies romanes, així com les obres de grans escultors del [[escultura del Renaixement|renaixement]] com [[Michelangelo]], [[Donatello]] o [[Bernini]]. És utilitzada des de fa molt de temps en monuments públics a pràcticament tots els països.<ref name="Fug153">[[#Fug04|Fuga 2004]]: pàg.153</ref> En l'escultura, el tipus de pedres més utilitzades són:
* [[Pedra calcària]]: és una roca sedimentària tova fàcil de treballar; s'empra en treballs minuciosos. La seva conservació depèn molt de la qualitat de les pedreres. S'ha utilitzat molt en escultures monumentals, com a la [[Gran Esfinx]]. La pedra calcària va ser una de les més emprades a l'[[Antic Egipte]]: la major part de la [[vall del Nil]] està excavada en aquesta classe de pedra, i amb el material de la [[pedrera]] de [[Tura (Egipte)|Tura]] es van construir les estructures i la major part de les escultures de la [[necròpolis de Gizeh]].<ref name="SurI205">[[#SurI|Sureda 1988 Vol. I]]: pàg.205</ref>
* [[Marbre]]: és una pedra calcària metamòrfica de gra fi i compacte. El tractament de la seva superfície pot ser molt variat, obtenint-se diferents teixidures, amb més finor, aspror, etc. Com que és un material força perdurable, va ser un dels preferits dels grans artistes de l'[[Edat antiga |Antiguitat]] i el [[Renaixement]]. El marbre blanc es va imposar a partir de l'època clàssica, ja que amb un bon polit pot assolir un aspecte translúcid i d'una gran brillantor; a més, és una pedra que no presenta grans fissures, i l'artista pot treballar-lo esculpint amb molta llibertat (els cops en una pedra que no sigui compacta poden arribar a produir-li fractures i obligar a canviar-la).<ref name="Mal24">[[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.24</ref>
| |||