Faustulus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els què van + els quals van |
m Corregit: - d'agú important ja + d'agú important, ja |
||
Línia 7:
Segons la tradició romana Faustulus era un porquer al servei d'[[Amuli]], rei d'Alba Longa. Ell fou qui va trobar dos bessons de poca edat abandonats en una cova que estava vigilada per una lloba. Pel que sembla l'animal havia tingut cura dels noiets des de no feia gaire ja que a la vora va trobar un cistell bastant nou. Quan la lloba va marxar un moment, el pastor va aprofitar per agafar els bessons i els va portar a la seva dona [[Acca Laurèntia]]. Tots dos van decidir criar-los com si fossin fills propis i els van posar els noms de [[Ròmul i Rem]].<ref name="Estrabo"/><ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita'', I, 4</ref><ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Ròmul", 3, 5-6</ref><ref>[[Luci Anneu Flor]], "Epitome de Titus Livi: ''Bellorum omnium annorum DCC''", I, 1.3.</ref>
Els nens es van fer grans vivint a la cabana del pastor i la seva dona, que estava situada a cim del turó [[Palatí]] i en arribar a l'edat adulta, en un lloc anomenat ''Germalus'', Faustulus els va revelar el seu origen noble,<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita'', I, 5</ref> doncs estava convençut que devien ser fills d'agú important, ja que els déus, probablement [[Mart (mitologia)|Mart]], s'havien pres la molèstia d'enviar la lloba perquè els cuidés. Amb el temps el pastor es va assabentar que eren fills de [[Rea Sílvia]], filla de [[Numítor]], el príncep desterrat d'Alba Longa pel seu germà [[Amuli]].<ref>Kerry Usher:"Mitologia romana, herois, déus i emperadors", ed.Barcanova,1984,Barcelona, ISBN 84-7533-216-1, p.80-84</ref>
Els germans van matar Amuli i li van retornar el regne al seu avi. Aclamats per la seva audàcia Ròmul i Rem van aplegar una colla de seguidors amb els quals van marxar per fundar una nova ciutat.<ref>Kerry Usher, p.85-86</ref>
| |||