Lima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - quals es troben situades + quals estan situades |
m Corregit: - reformes borbòniques ja + reformes borbòniques, ja |
||
Línia 62:
El terratrèmol de 1687 va marcar un punt d'inflexió en la història de Lima, ja que va coincidir amb una recessió en el comerç per la competència econòmica amb altres ciutats com [[Buenos Aires]].<ref>Harvsp|Andrien|1985|p=28</ref> Amb la creació del [[Virregnat de Nova Granada]] el 1717 es van organitzar novament les demarcacions polítiques, i Lima no va perdre sinó uns territoris que en realitat gaudien ja de la seva autonomia.<ref>Harvsp|Sanz|2008|p=437</ref> El 1746 un [[Terratrèmol|fort terratrèmol]] va danyar severament a la ciutat i va destruir el [[Callao]], obligant a un esforç de reconstrucció massiu pel [[virrei]] [[José Antonio Manso de Velasco]].<ref>Harvsp|Walker|2003|p=53–55</ref>
En la segona meitat del [[segle XVIII]], les idees de la [[il·lustració]] sobre la [[salut pública]] i el control social van influir en el desenvolupament de la ciutat.<ref>Harvsp|Ramón|2002|p=173–174</ref> Durant aquest període, la capital peruana va resultar afectada per les reformes borbòniques, ja que va perdre el seu monopoli sobre el comerç exterior i el seu control sobre la important regió minera de l'Alt Perú.<ref>Harvsp|Anna|1979|p=4-5</ref> Aquest debilitament econòmic va portar a l'elit de la ciutat a dependre dels càrrecs atorgats pel govern virreinal i l'[[Església catòlica|Església]], la qual cosa va contribuir a mantenir-los més vinculats a la Corona que a la causa de la independència.<ref>Harvsp|Anna|1979|p=23-24</ref>
El major impacte polític-econòmic que va viure la ciutat per aquell temps es va produir amb la creació del [[Virregnat del Riu de la Plata]] el 1776, que va canviar el rumb i les orientacions que imposava el nou tràfic mercantil. Una expedició combinada d'independentistes argentins i xilens dirigits pel general [[José de San Martín]] va desembarcar en el sud de Lima el 1820, però no van atacar la ciutat. Enfrontat a un bloqueig naval i a l'acció de les guerrilles en terra ferma, el virrei José de la Serna es va veure forçat a evacuar la ciutat al juliol de 1821 per salvar a l'[[exèrcit reialista]].<ref>Harvsp|Anna|1979|p=176-177</ref> Tement un aixecament popular i mancant de mitjans per imposar l'ordre, el Consell de la Ciutat va convidar a San Martín a entrar a la ciutat, signant una Declaració d'Independència a la seva sol·licitud.<ref>Harvsp|Anna|1979|p=178-180</ref> No obstant això, la guerra no havia acabat i en els següents dos anys la ciutat va canviar de mans moltes vegades, sofrint abusos de tots dos bàndols.
| |||