Novel·la de cavalleries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→La cavalleria: barbarisme |
m Corregit: - del discurs ja + del discurs, ja |
||
Línia 28:
En les novel·les de cavalleria, la passió amorosa entre el [[Cavaller arquetípic|cavaller]] i la dama surt normalment de l'efecte d'un producte màgic. Aquest amor, en la majoria dels casos, neix contra la voluntat dels protagonistes i esdevé una tortura permanent, com és el cas dels protagonistes [[Tristany (heroi)|Tristany]] i [[Isolda]] que, després de prendre de manera equivocada un filtre d'amor màgic, esdevenen bojament enamorats i s'estimaran d'aquesta manera fins després de la mort.
Pren importància el paper de la '''dona''', però només en un '''àmbit literari''' (ja que en la vida quotidiana continua tenint un rol poc participatiu). La figura femenina esdevé un dels temes principals que aporta al relat la part sentimental. Es converteix també en un element fonamental del discurs, ja que empeny al cavaller a actuar seguint els seus sentiments desafiant la raó i l'honor.
Pel que fa als '''ambients''', les novel·les de cavalleries es situen en llocs reals i fan menció a batalles que han existit (fet que aportava un punt de '''versemblança''' al relat) però doten als seus personatges d'una màgia, d'un valor i heroïcitat que converteix el relat en '''fantàstic''' (i irreal, tal com s'ha apuntat anteriorment). Els diversos temes es divulgaren com a contes.<ref>{{ref-llibre |cognom=Taberna |nom=A. |títol=Literatura Medieval. Nacimiento de Europa. |llengua=castellà |pàgines=72 |lloc=Madrid |editorial=SANTILLANA |any=1987 |isbn=84-294-2564-0}}</ref>
| |||