Núbia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - contra el odiats + contra els odiats |
m Corregit: - l'Alta Núbia ja + l'Alta Núbia, ja |
||
Línia 39:
Si bé des de la Primera dinastia els egipcis ja comerciaven amb Núbia, i hi van fer expedicions, que podrien haver estats intents de conquesta parcial o respostes a incursions frontereres, el comerç principal fou precisament amb la gent de la terra de '''Medja''', és a dir els '''Medjai''' (que els arqueòlegs esmenten com el poble dels sepulcres de cassoles), els quals es distingien també com a guerrers ferotges i alguns es van enrolar als exèrcits egipcis com a mercenaris almenys des de la sisena dinastia. Els egipcis estaven interessats bàsicament en comerciar amb productes que els hi mancaven i en minerals com la pedra dura, el coure i l'or (a Núbia hi havia unes mines a l'actual [[Wadi Allaqi]] a l'est de les muntanyes prop de [[Qubban]], a menys de 200 km al sud d'Elefantina. Més tard, encara a l'Imperi Antic, el comerç es va estendre a altres productes que de vegades procedien d'altres pobles, com eren l'[[encens]], la [[Mirra (planta)|mirra]] (l'“or verd”), el [[vori]], la [[fusta]] negra i d'altres, [[oli]]s, [[resina|resines]], [[goma (substància)|gomes]], [[pell]]s d'animals ([[Pantera (animal)|panteres]], [[lleopard]]s, [[mico|micus]], [[gos]]sos, [[girafes]]), [[plomes]] i ous d'[[estruç]], i nans (que eren necessaris per als rituals religiosos).
Al començament de la tercera dinastia, o potser ja durant la segona, es va fundar el punt avançat egipci de [[Buhen]], a la [[segona cascada del Nil]], prop de la producció de coure; més tard el faraó [[Khufu]] va treure diorita a l'oest de [[Toshka]] i al sud de Buhen; altres expedicions van sobrepassar la segona cascada; a la quarta dinastia va quedar establert el servei regular de missatges entre la primera i la segona cascada; amb el faraó [[Sahure]], a la dinastia V, s'esmenta el comerç amb [[País de Punt|Punt]], que es feia amb vaixells per la [[Mar Roja]] (les caravanes sortien de [[Coptos]] fins al [[Wadi Hammamat]] o bé el [[Wadi Gasus]] a la costa de la mar). Durant aquest període es va abandonar Buhen i les mines prop de Toshka es van tancar, però uns anys després, amb la següent dinastia, es reclutaven mercenaris per la campanya del [[Canaan]] i s'esmenten cinc diferents pobles nubis; també es van fer expedicions a [[Ibhat]], al sud-est de la segona cascada, i es van construir barques gegants a [[Wawat]] per emportar-se fusta i es va anomenar als sobirans de Wawat, Irtjet, Iam i Medja com "Fusta arrossegada" possiblement com una darrera humiliació; poc després es van obrir canals a la regió de la primera cascada i després (vers 2550 aC) el faraó [[Merenre]] va anar a [[Elefantina]] on va ser homenatjat pels sobirans nubis de Wawat, Irtjet, i Setju. Una biografia de l'oficial egipci Uni trobada a la seva tomba a Abidos explica que va dirigir la construcció de canals a la regió de la primera cascada i estan allí va visitar en barca pel Nil alguns llocs de Núbia per agafar pedra per a la piràmide del faraó, i que els reis de Núbia li van facilitar la fusta que va necessitar (suposadament la fusta havia de venir de l'Alta Núbia, ja que no ni havia a la Baixa Núbia; per la mateixa època mercenaris nubis es van enrolar a l'exèrcit egipci, que formaven el cos principal vers el 2150 aC, i molts dels quals es van establir a Egipte, sobretot a l'Alt Egipte, i es van barrejar amb la població que encara conserva traces d'aquesta barreja. Els texts egipcis esmenten en aquesta època (vers 2200 aC) uns reis (o caps) nubis anomenats Ibi i Pepi-Nakht.
Sembla que els governadors d'Elefantina eren els delegats reials pels afers de Núbia i un d'ells, ja esmentat, [[Harkhuf]] va deixar constància de quatre expedicions a l'alta Núbia i Iam durant els regnats de Merenre i de Pepi II, amb ordres de descobrir les rutes a través del país i negociar amb els seus caps, com s'esmenta més endavant.
| |||