Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Carlina»

m
Corregit: - armar-los ja + armar-los, ja
m (Corregit: - El pretenent al + El pretendent al)
m (Corregit: - armar-los ja + armar-los, ja)
El pretendent va nomenar al seu germà Alfons Carles com a capità general de Catalunya, encara que fins a cap d'any no va creuar la frontera i va ser [[Rafael Tristany]] qui va assumir transitòriament el càrrec. Encara que es van formar partides guerrilleres en gairebé totes les comarques catalanes, no es va arribar a organitzar una estructura militar comuna. La revitalització de la insurrecció en el front nord i l'arribada d'[[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Alfons Carles]] el desembre de 1872 van reactivar les partides carlistes a Catalunya, al mateix temps que la partida de [[Pasqual Cucala Mir]] aconseguia el suport popular en el [[Maestrat]] i es formaven unes altres fins a totalitzar uns 3.000 homes. A la [[província de València]], els carlistes mantenien 2.000 homes armats en diverses partides i a la província d'Alacant uns 850.
 
El general [[Marco de Bello]] havia organitzat la divisió aragonesa i l'administració civil i militar de la regió. Malgrat aquesta organització tenien seriosos problemes per pagar als soldats i armar-los, ja que s'armaven amb el robat a l'enemic o comprades a l'estranger. Va organitzar diversos batallons carlistes i les companyies del Pilar que eren soldats de preferència dins de l'exèrcit carlista del Centre. Va perdre alguns combats com a [[Casp]], però va poder rebutjar un atac dels republicans a [[Cantavella]]. Les partides en el Maestrat van anar augmentant i barrejant-se amb les d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] i [[Albacete]]. Així per exemple, la partida de [[Pasqual Cucala Mir|Cucala]] entrava i sortia de [[Catalunya]]. L'any 1874, l'infant Alfons va enviar els homes de Vallès (carlistes de [[Tarragona]]) a reforçar els homes del [[Maestrat]]. Els carlistes van poder arribar a crear un miniestat amb centre a [[Cantavella]] que, després de ser assetjada, va haver de capitular el [[6 de juliol]] del [[1875]].
 
La mobilització carlista es va reduir en altres zones a petites partides aïllades; destacaven uns 400 homes a [[Extremadura]] i les partides de [[Castella la Nova]], sobretot a la [[província de Ciudad Real]].
1.129.184

modificacions