Tundra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - gaire alta ja + gaire alta, ja
m Corregit: - al Nord ja + al Nord, ja
Línia 113:
* L'acidificació es forma quan per l'activitat de les arrels i dels microbis del sòl es descompon la [[matèria orgànica]] i es formen els àcids carbònic i altres àcids orgànics eliminant els cations bàsics. A la tundra l’acidificació disminueix en sentit nord fins a desaparèixer i invertir-se en els deserts polars.
 
* Calcificació, salinització i processos inversos: El moviment dels soluts els determina la humitat i el sentit del moviment d’aigua del sòl. El moviment de soluts desendent disminueix quan ens desplacem cap al Nord, ja que les precipitacions disminueixen. Si hi ha poca humitat en el sòl precipiten els carbonats i les sals s'acumulen, de vegades això es pot observar a simple vista. Encara que la calcificació i salinització són típiques dels deserts polars també es pot donar aquest cas en alguns llocs localitzats de la tundra del sud.
* Erosió i minerals secundaris: Se sap que els [[liquen|líquens]] exsuden àcids orgànics (principalment [[àcid oxàlic]]) i que els compostos dels líquens poden deixar anar cations de les roques. Els [[sesquiòxid]]s es formen per erosió geoquímica. mentre en llocs ben drenats es produeix un efecte de brunificació (terra bruna) en els més humits el [[ferro]] es troba en estat reduït (ferròs) i dóna al sòl colors grisos o blavosos, és a dir es produeix la ''gleificació'' que és el principal procés de formació del sòl a la tundra. Cal tenir en compte que la capa de permagel subterrània que roman glaçada actua de barrera per sobre de la qual l’aigua líquida s’acumula i els processos químics es frenen.