Varna (Bulgària): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - al 1444 ja + al 1444, ja |
|||
Línia 26:
A la segona meitat del {{segle|XIII}} el tractat de ''Nymphaeum'' (Nimfeu) de 1261, una aliança ofensiva-defensiva entre [[Miquel VIII Paleòleg]] i la [[República de Gènova]] que obria la mar Negra al comerç genovès, va convertir Varna en un centre portuari comercial freqüentat per vaixells genovesos i després per venecians i ragusans. Les dues primeres repúbliques van tenir cònsols a la ciutat i algunes colònies de residents; els mercaders de [[República de Ragusa|Ragusa]] van restar actius a la ciutat fins al {{segle|XVII}} operant des de la seva colònia a la propera [[Provadiya]]). La ciutat estava flanquejada per dues fortaleses amb ports comercials propis, Kastritsi i Galata, cadascuna de les quals podia veure a l'altra, i estava protegida també per dos fortaleses dominant els llacs, Maglizh i Petrich. Cereals, pells, mel, cera, vi, fusta i altres productes agrícoles locals s'enviaven als mercats italians i de [[Constantinoble]] principalment, mentre que aliments i productes de luxe mediterranis arribaven a Varna. La ciutat va introduir la seva pròpia moneda, el [[Hyperpyron|perper]] de Varna, a la meitat del {{segle|XIV}}; les monedes de Bulgària i [[Venècia]] van tenir un canvi ficat per tractat. Joieria artística, ceràmica decorativa, pells de qualitat, aliments processats i altres objectes artesanals van florir; la construcció de vaixells es va desenvolupar a la desembocadura del riu [[Kamchiya]].
Els portolans italians del {{segle|XIV}} mostraven Varna com el principal port entre [[Constantinoble]] i el [[delta del Danubi]]; generalment esmenten la regió com a [[Zagora]]. Des de 1340 va ser part del [[despotat de Dobrudja]] que s'havia separat de Bulgària. La ciutat fou assetjada sense èxit per [[Amadeu VI de Savoia]], que havia capturat totes les fortaleses búlgares més al sud, incloent Galata, el 1366. El 1386, Varna va esdevenir breument capital del [[Principat de Karvuna]], i poc després, el 1389, era ocupada per l'[[Imperi Otomà]]. No està clar quan va retornar als bizantins, però hauria estat probablement per cessió de [[Suleyman I]] (fill de [[Baiazet I]]) el 1403 (que sembla més probable que una cessió de [[Mehmet I]] el 1413) a [[Manel II Paleòleg]] (1391-1425). El 1414 fou saquejada pels [[tàtars]]. És possible que els bizantins l'haguessin mantingut fins al 1444, ja que entremig no consta cap conquesta otomana o dels tàtars.
El [[10 de novembre]] de [[1444]] es va lliurar una de les majors batalles de les croades: els otomans van derrotar a un exèrcit de 20.000 croats<ref name="www.vn.government.bg">[http://www.vn.government.bg/stranici/oblast/560/shanko3.doc Apostolov, Shanko (Director, Władysław Warneńczyk Park Museum, Varna). ''Les Campanyes de Ladislau de Varna i Joan Hunyadi el 1443–1444'' {{bg}}</ref> dirigit per [[Ladislau III Jagellon]] o [[Ladislau III de Polònia|Władysław III de Polònia]] o [[Ladislau de Varna|Ulászló I d'Hongria]]) i pel voivoda de Transsilvània [[Joan Hunyadi]], que s'havia reunit al port per embarcar cap a [[Constantinoble]]; l'exèrcit croat fou atacat per un exèrcit superior de 55.000 o 60.000 otomans manats pel mateix sultà, [[Murad II]]. Ladislau III fou mort en un intent de capturar al sultà, i és conegut per això com ''Warneńczyk'' (paraula polonesa que vol dir ''el de Varna'') o ''Várnai Ulászló'' (el mateix en hongarès) i ''Ladislaus Varnensis'' en llatí. El fracàs de l'anomenada [[Croada de Varna]] va comportar la caiguda de [[Constantinoble]] a mans dels otomans el [[1453]]; després del 1453 els otomans van imposar el seu domini a les fortaleses que restaven a la costa de la mar Negra i Varna (amb tota Bulgària) va quedar sota domini otomà per uns segles.<ref>Enciclopèdia de l'Islam XI, 163, deixant entendre que encara que ocupada el 1344, els otomans no la van conservar i la van conquerir finalment en una data no especificada no gaire després del 1453</ref> Avui dia hi ha un cenotafi de Ladislau III a Varna.
| |||