Mestre d'obres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ensenyaments de ''[[Agrimensor > ensenyaments d'''[[Agrimensor |
m →L'Ensenyament: enllaç |
||
Línia 12:
L'ensenyament de mestre d'obres començà a Barcelona el [[1850]] quan el Real Decreto del 31 d'Octubre creava la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi a l'[[Escola de nobles Arts de la Llotja]], fundada el [[1775]] i patrocinada per la Junta Particular de Comercio.<ref>Vegeu ''Los maestros de obras de Barcelona''(1973:20)</ref> Anys abans, el [[1817]], s'havia creat una classe d'arquitectura a la LLotja, dirigida per [[Antoni Cellers i Azcona]], aquest fou succeït per [[Josep Casademunt (arquitecte)|Josep Casademunt]] a la seva mort el [[1835]].
El [[1855]], la Ley Luxán, va eliminar els estudis de mestre d'obres, ja que al seu parer aquests s'havien creat per a cobrir una necessitat puntual de construir i la manca d'arquitectes.<ref>Vegeu els antecedents a ''Los Maestros de Obras de Barcelona'' (1973)</ref> Als mestres d'obres els hi mancava l'estudi de l'art,<ref group="n.">Segons Mireia Freixa ''El modernisme a l'entorn de l'arquitectura. vol. II'' (1988:156), l'aparició d'una "cultura arquitectònica" no fou fins l'Escola d'Arquitectura. Tot i això, l'Escola de Mestres d'Obres va originar una concepció més àmplia dels estils històrics, de la geometria i del dibuix però en un nivell inferior del que es faria a l'Escola d'Arquitectura"</ref> que necessitaven els monuments.<ref>Vegeu el text de la llei citada a ''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:24)</ref> Però el títol d'Arquitecte només es podia obtenir a la [[Escuela Especial de Madrid]]. El [[1858]] es van tornar a reprendre les classes amb la Ley General de Instrucción Pública i l'Escola va passar a formar part de la Universitat que restablia l'ensenyament.<ref>Vegeu ''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:29)</ref> La demanda d'una escola d'arquitectura a Barcelona, va fer que durant [[1870]] es posés en funcionament un incipient curs dirigit pels mateixos professors que l'ensenyament de mestre d'obres. L'any [[1871]], l'ensenyament de mestre d'obres es va extingir definitivament donant alguna possibilitat de recuperació als alumnes que estaven en curs. Aquest era el cas, entre d'altres, de Josep Graner i Prat que va obtenir el títol el 22 de juny de [[1872]] i que va sol·licitar un exmamen extraordinari a finals del 71, ja realitzat a la [[Escuela Politécnica provincial de Barcelona]]; l'últim títol es lliurà el [[1873]]. El [[1875]] s'aprovà definitivament l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona]] que ja s'havia instal·lat a l'[[Edifici històric de la Universitat de Barcelona]] a l'Eixample, creat per l'arquitecte [[Elies Rogent]].<ref>Amplieu la informació d'Elies Rogent a ''Exposició Commemorativa del Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona''(1977:35)</ref>
| |||