Alt alemany antic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Old High German |
m Corregit: - Graf Rudolf etc.). + Graf Rudolf, etc.). |
||
Línia 28:
La principal diferència entre l'alt alemany antic i la resta d'idiomes germànics pertanyents al germànic meridional és la segona mutació consonàntica o ''Zweite Lautverschiebung'', en alemany, un terme encunyat per Jacob Grimm. Cal recordar, emperò, que, l'aplicació al germànic dels resultats de la reconstrucció ejectivista de l'indoeuropeu, va portar, en els anys 90 del segle passat, a posar en dubte l'existència d'aquesta segona mutació consonàntica, construint-se una teoria explicativa alternativa (cf. les propostes de Theo Vennemann en aquest sentit). Aquest fet indica que intentar fixar una data orientativa del sorgiment de la segona mutació consonàntica és un fet extremadament arriscat, i, en tot cas, massa especulatiu per intentar-lo. La filologia alemanya del segle XIX solia situar l'origen de la segona mutació consonàntica entre la fi del [[segle V]] i l'inici del [[segle VI|VI]]; per això el començament de l'alt alemany es fixava orientativament al voltant de l'any [[500]]. Si acceptem les tesis tradicionals i no les postulades arran de l'aplicació de la teoria ejectivista al germànic, el resultat de la segona mutació consonàntica és que el sistema consonàntic alemany va passar a ser diferent del de la resta de llengües germàniques meridionals (p.e., l'[[anglès]] i el [[baix alemany]]. Gramaticalment, no obstant això, l'alt alemany antic va romandre relativament similar a l'[[anglosaxó|anglès antic]] i al [[saxó antic|baix-alemany antic]].
Cap a mitjan [[segle XI]], les diferents [[vocal]]s de les síl·labes àtones s'havien anat reduint a <e> en vastes zones del territori d'aquest conjunt diasistemàtic d'idiomes. Atès que les vocals plenes de vegades eren les portadores de les terminacions gramaticals en els [[substantiu]]s i [[verb]]s, la seva pèrdua va comportar una radical simplificació de la morfologia [[Flexió (lingüística)|flexional]] del diasistema de l'alt alemany antic i, de retruc, una reestructuració de la seva sintaxi. Per aquestes raons, el [[1050]] o el [[1075]] és vist com el principi del període de l'[[alt alemany mitjà]]. La data de 1075 és la més acceptada en el si de la filologia alemanya, ja que permet incloure en aquest període la llengua de les obres de Williram d'Ebersberg i d'Otloh de Sankt Emmeram. El període que va del [[1050]] o el [[1075]] a<!--sic-->l [[1170]] és un període de transició conegut amb el nom de [[Frühmittelhochdeutsch]] o [[alt-alemany mitjà primerenc]], i és un període en el qual s'hi escriuen sobretot textos de contingut religiós (poemes religiosos i sermons), encara que no pas únicament (König Rother, Graf Rudolf, etc.).
Exemple de reducció de vocals en síl·labes àtones:
| |||