Castellà del País Valencià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Sant Joan… etc. + Sant Joan, etc. |
m Corregit: - vino''… etc. + vino'', etc. |
||
Línia 26:
== Sector Central ==
Més enllà del riu Xúquer, a l'oest i al sud del massís del [[Massís del Caroig]], les parles locals i comarcals tenen una base castellana. Així, a ''la Valle'' de [[Cofrents]] ([[Vall de Cofrents]]), a l'oest del [[Massís del Caroig]], que arran de la conquesta va pertànyer a la corona de [[Castella]] durant el segle XIII, es parla [[castellà]] amb trets manxecs, i és molt susceptible l'aspiració de la ''–s'' final de sílaba interior (tret característic del castellà peninsular meridional), i diuen ''bohque, cahco, cehto, cahpa, cahtillo'' i ''Ehpaña'', en lloc de ''bosque, casco, cesto, castillo i España,'' fenomen que registra també la [[Plana d'Utiel]], que pertanyia a [[Castella]] fins a mitjans del segle XIX. De gran interés per als dialectòlegs són les parles dels pobles de la Vall d'[[Énguera]] i la [[Canal de Navarrés]] estricta, al sud del [[Massís del Caroig]]. [[Alfons X]] de [[Castella]] havia ocupat subreptíciament [[Énguera]] en 1243, i encara que va haver de cedir-la a [[Jaume I]] en 1244, en virtud dels tractats, van romandre en aquella vila els castellans que hi havien establert els santiaguistes d'[[Alfons X]]. Encara que tot el domini lingüístic castellà ha sigut identificat amb la ''b'' bilabial fricativa, en la [[Canal de Navarrés]] es conserva la ''v'' labiodental etomològica, i diuen ''cavallo, haver, dever, invierno, arrova, cantava, vino''
Totes estes parles comarcals practiquen la distinció entre les sibilants sordes i les sonores. A la Vall d'Énguera ([[Énguera]], Navalón...) i a la Canal de Navarrés ([[Anna]], [[Xella]]...) hi ha sesseig, i així ho pronuncien fricativa apicoalveolar plana sorda en veus com ''passar, aprisa, bessones, saco,'' però esta articulació és sonora en paraules com ''beso, queso, deseo, presón, quisiendo'', etc. A la Vall d'Énguera a més es practica la distinció etimològica entre les sibilants apicoalveolars planes (com la ''s'' valenciana sorda o sonora, i la ''s'' sorda castellana) resultants de ''s'' llatina, i altres sibilants predorsodentals convexes (paregudes a les del [[francés]] i l'[[andalús]], que ací es representa amb la lletra ''ç'' quan és sorda i amb la lletra ''z'' quan és sonora), resultants de ce, ci i ti llatines, i així pronuncien: ''çigrón, caçerna, lançuelo, dolço, adaçe, açúcar, raíç, però onze, doze, vezino, cozina, zagal, raízes'', etc. A la Canal de Navarrés estricta, com se sesseja, la sibilant en estes veus manté la seua sonoritat però té una articulació apicoalveolar plana. Entre les particularitats morfològiques d'esta parla comarcal, val citar un perfet perifràstic, ''ayer voy cantar, vas cantar, va cantar, vamos cantar, vais cantar,'' per ''canté, cantaste...'' etc. També la conservació de la partícula pronòmino-adverbial ''ende'' derivada del llatí ''inde'': ''si tienes ambercoques dam'ende tres; no te'n quiero dar...'' etc. [[Fitxer:Sectors lingüístics del castellà al PV.jpg|thumb|300px|Sectors lingüístics del castellà al [[País Valencià]]]]
| |||