|
'''Lanuvium''' (Λανούϊον) fou una antiga ciutat del [[Latium]] a un turó a la part sud de les muntanyes Albanes a uns 30 km de Roma, a la dreta de la [[via Àpia]] amb la quesque estava unida per unaun petotapetit brancabranc.
La llegenda laexplica faque fou fundada per DiòmedesDiomedes però el mes probable esés que, com d'altres ciutats, fou una colònia d'[[Alba Longa]]. EsÉs esmentada a la llista de ciutats de la [[Lliga Llatina]] de Dionís ([[496 aC]]) i esés segur que fou una de les trenta ciutats de la lliga que va lluitar contra Roma. Després però fou aliada de Roma durant les guerres que vaes van lliurar contra els [[volscs]] i [[eques]] (la ciutat era rival natural d'[[Antium]], ciutat dels volscs). Però sobtadament el [[383 aC]] van canviar de política i junt amb altres ciutats llatines es va aliar alsamb els volscs. L'aliança fou derrotada a [[Satricum]], però van poder negociar la pau en termes prou favorables i la ciutat va romandre tranquil·la fins a la gran guerra llatina eldel [[340 aC]] en la que van tenir partun paper important; inicialment van dubtar a entrar a la guerra però després les seves forces foren les principals aen les darreres campanyes, especialment a la batalla de [[Pedum]] el [[339 aC]] i a la d'[[Astura]] el [[338 aC]]. Al final de la guerra la ciutat va obtenir la ciutadania romana sense dret de sufragi i sense ''ius magistratum'' (Livi 8.14 ; Festus) però mes tard van obtenir els drets complerts segons fa constar [[Ciceró]] tot i que no diu quantquan aixòels va passaradquiriren (Cic. pro Balb. 13).
Al segle II era un municipi ordinari i així va romandre en aquesta condició. Tenia un celebrat temple dedicat a [[Juno]] Sospita el que probablement va impedir que caigués en decadència com altres ciutats llatines, ja que foula veneratdeessa era venerada pels mateixos romans. Va patir a les guerres civils entre [[Gai Mari]] i [[Sul·la]] i el primer la va ocupar junt amb ''Antium'' i [[Arícia]] poc abans d'entrar a Roma el [[87 aC]].
Ciceró l'esmenta com a ciutat populosa i florent, al nivell d'Arícia i [[Tusculum]], mentre [[Labicum]] o [[Collàtia]] estaven en decadència. El magistrat suprem conservava el títol de dictador propi de les ciutats llatines i en temps de Ciceró el tenia T. Annius Milo, el famós adversari de Clodi.
A la guerra civil que va seguir a la mort de Cèsar, Octavi va ocupar la ciutat i es va apoderar de les riqueses del temple, i el seu territori fou donat a una colònia de veterans de [[Juli Cèsar]]. Després [[August]], com emperador hi va enviar una nova colònia i una part del territori fou donat a les verges vestals de Roma. LaviniumLanuvium mai va portar el títol de colònia i va romandre com a municipi, però es va recuperar i va a tornar a ser prospera sota l'Imperi.
Hi va néixer [[Antoní Pius]], que freqüentment hi va residir així com els seus successors [[Marc Aureli]] i [[Còmmode]]. Aquest darrer va fins i tot fer demostracions com a gladiador l'amfiteatre de la ciutat. Les inscripcions continuen sota [[Alexandre Sever]] i [[Filip l'Àrab]], demostrantcosa que demostra la vitalitat de la ciutat.
També fou la ciutat d'origen de diverses famílies: la gens ''Annia'' (el l'abans esmentat Annius Milo n'era un membre), la gens ''Papia'' (origen de la gens ''Roscia'' i la gen ''Thoria'') la gens ''Procilia'' i la gens ''Mettia''. El famós actor Roscius va néixer a la ciutat.
La ciutat moderna de Cività Lavinia ocupa el seu lloc i no queden pràcticament restes de l'antiga ciutat: unes restes a un turó que podrien ser del temple de Juno Sospita, una petita part del teatre (excavat el [[1832]]), algunes estàtues i restes menors.
| 