Setges de Saragossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - al què mostren + al que mostren |
m Corregit: - espitlleres, barricades etc. + espitlleres, barricades, etc. |
||
Línia 92:
El matí del 15 de juny els saragossans van tenir notícia d'aquest acostament i Palafox i la seva plana major van abandonar la ciutat, en una acció molt discutida posteriorment, restant-hi [[Vicente Bustamante]], tinent del rei, com a comandament superior. Poc després de migdia els francesos es van presentar davant de les portes de la ciutat, que van trobar tancades. Lefèvbre, sense donar descans als seus homes i jutjant una victòria ràpida, va llançar l'atac. Les descàrregues d'artilleria francesa van obrir diverses bretxes a les tàpies entre les portes del Carme i del Portillo i per elles es va llançar la infanteria francesa. Un intens foc els va rebre des de la ciutat, tant d'artilleria com de fuselleria, i per tot arreu apareixien centenars de civils armats, per a sorpresa de Lefèvbre que no esperava aquesta resistència. Després d'una llarga tard de lluita a les portes de la ciutat (el Portillo, la Porta del Carme i la de Santa Engràcia), els defensors van rebutjar el primer assalt francès. En la defensa va destacar al capdavant de l'artilleria, en la denominada batalla de les Eras, [[Rafael de Irazábal y Guillelmi]] (nebot de l'anterior capità General) com a oficial superior de l'arma, després de sortir de la seva reclusió a l'Aljafería. Els escassos atacants que van aconseguir entrar a la ciutat durant la batalla van ser aniquilats immediatament al costat de les portes. Només un grup de genets va aconseguir trencar la línia i endinsar-se profundament a la ciutat; delmats al llarg del seu recorregut per Saragossa van ser finalment atacats i vençuts per un grup de dones saragossanes armades amb pedres, ganivets, etc. a la plaça del Portillo. El fet seria immortalitzat per [[Fernando Brambila]], pintor italià que havia estat convidat per Palafox per narrar la contesa. Els francesos van haver de retirar-se precipitadament al voltant de les 7 de la tarda, sent fins i tot perseguits pels saragossans en camp obert. Els francesos van perdre gairebé 700 homes entre morts i ferits, diversos canons i banderes. En aquests fets del Portillo hi va destacar el [[carreter]] d[[el Vendrell]] [[Francesc Riera (Lleona)|Francesc Riera ''Lleona'']], que amb les seves cavalleries ajudà a traslladar munició i ferits arreu del Portillo.
Després d'aquest inesperat fracàs inicial, els francesos van sotmetre la ciutat a un intens bombardeig, mentre procuraven tallar les seves línies d'avituallament i organitzar un setge ordenat, malgrat que el nombre de tropes de què disposaven era clarament insuficient per a aquesta fi. Els saragossans, per la seva part, es van ocupar en diverses obres de fortificació: parapets, espitlleres, barricades, etc. de les que no s'havien ocupat abans, comandats pel ja esmentat [[Antonio Sangenis]]. Durant els dies següents es van produir diversos atacs puntuals francesos que varen ser rebutjats.
El [[23 de juny]] es va [[batalla d'Épila|lliurar a Épila]] una altra escaramussa entre tropes franceses i la forces que havia anat reunint Palafox des de la seva sortida de la ciutat. Els francesos van aconseguir interrompre les comunicacions entre Madrid i Saragossa durant tot el primer setge de Saragossa i aïllar-los dels molins de pólvora de [[Villafeliche]], que proveïa els defensors.<ref name="elperiodicodearagon">{{ref-publicació|url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=103577|títol=Pólvora de contrabando|editorial=[[El Periódico de Aragón]]|data= 22 de febrer de 2004}}</ref>
|