Merv: diferència entre les revisions

Durant tot aquest període Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30 % més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref> a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del món entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del món", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del món islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan" (Herrmann 1999). al segle XII existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels que rebien el pagament en natura o en espècies.