Obre el menú principal

Canvis

Nova direcció novembre 2015 + treure "CN" > citació a "Sala de les Loggies" amb ampliació de detalls + altres
|visitants = 1.162.124 (2015) <br/> 916.560 (2011)<ref name="Memòria">{{Ref-llibre |títol=Fundació Gala-Salvador Dalí Memòria 2011 | editorial=Fundació Gala-Salvador Dalí |lloc= [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] |data=2012 |pàgines=p. 23|isbn=GI-228-2012}}</ref>
|superfície =
|director = [[AntoniMontserrat PitxotAguer i Teixidor|Montse Aguer]]<ref>{{ref-publicaciónotícia|títol=ElMontse director del Museo DalíAguer, Antonidirectora Pitxot,de comentala el cuadro deFundació Dalí 'Depart. Homenaje al Noticiario Fox'|publicació=LaEl Punt VanguardiaAvui|url= http://www.lavanguardiaelpuntavui.comcat/20120713cultura/54324296039article/el19-directorcultura/915758-delmontse-museoaguer-dalidirectora-antonide-pitxotla-comenta-el-cuadro-defundacio-dali-depart-homenaje-al.html|data=18 novembre 2015}}</ref>
|conservador =
|xarxa =
L'any [[1960]] Dalí era una figura de renom mundial, i [[Ramon Guardiola i Rovira]], el llavors alcalde de Figueres, s'adonà de seguida que la vila natal de l'artista havia de tenir un espai on hi estigués representat i es difongués la seva obra.
 
El [[8 de novembre]] d'aquell mateix any, però, Dalí i Gala havien signat un llegat conjunt on es deia que totes les seves pintures, dibuixos i altres creacions artístiques anirien a parar al [[Museo del Prado]]; i els seus béns i immobles al departament de Belles Arts del [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Educació]] de [[Madrid]].<ref name="Gibson"/> Per aquest motiu, el [[maig]] de l'any següent, el [[1961]], quan els Dalí havien tornat del seu viatge anual a [[París]] i [[Nova York]], Guardiola va anar a veure'ls en persona a [[Portlligat]]. L'objectiu de la visita era convèncer l'artista d'habilitar una sala al [[Museu de l'Empordà]] dedicada a la seva figura i a la seva obra.<ref name="Guardiola Rev Girona">{{citar ref | cognom = Guardiola | nom = Ramon | article = El Museo Dalí, no fue fácil | publicació = Revista de Girona | data = 31 de juliol de 1974 | llengua = castellà}}</ref>
 
====La resposta del geni====
En ocasió de l'esdeveniment [[Figueres]] era plena a vessar, amb una pròdiga presència de [[hippies]] vestits de colors cridaners. Hi havia [[Càmera de televisió|càmeres de televisió]] pertot arreu. Pels carrers van actuar [[majorettes]], [[dansa]]ires, [[músics]] i un [[elefant]], i ni tan sols la [[tramuntana]]da que bufava va aconseguir desanimar la gentada que esperava veure com Dalí i la seva [[Muses|musa]] arribava amb el seu [[Cadillac (automòbil)|Cadillac]] descapotable. Després de la cerimònia oficial a l'ajuntament, on el ministre d'Habitatge va lliurar l'edifici a l'Ajuntament i van concedir a Dalí la [[Medalla d'Or de Figueres]], la parella va recórrer a peu els pocs metres que els separaven del Teatre-Museu, on més d'un miler de convidats començava a impacientar-se perquè tot anava tard.
 
Als seus vuitanta anys, aparents tot i les operacions de [[Cirurgia estètica|cirurgia facial]] i la [[perruca]] negra, [[Gala Dalí|Gala]] va fer la seva entrada a l'edifici en companyia de Dalí duent un ram de fragants [[nard]]s de l'Índia i amb un aire una mica atordit.<ref>{{Ref-llibre | cognom = Romero | nom = Luis | cognom2 = Postius | nom2 = Josep |títol = Aquel Dalí | data = 1984 | editorial = Argos Vergara | lloc = Barcelona | llengua = castellà}}</ref> Els acompanyava [[Amanda Lear]], esplèndida amb el vestit de mussolina de color castany clar que Dalí li havia comprat especialment per a l'ocasió. Gala, a més, havia fet venir amb avió des de [[Nova York]] [[Jeff Fenholt]], ambl'aleshores avióflamant desprotagonista de [[NovaJesus YorkChrist Superstar]]. Mentrea Broadway, però, mentre s'obrien pas en direcció a l'entrada del Teatre-Museu, [[Jeffel Fenholt|Jesucrist Superstar]]personatge va quedar enrere enmig de l'aglomeració, la qual cosa va desconcertar Gala, que el buscava desesperada. En qualsevol cas, el Teatre-Museu Dalí quedava inaugurat.
 
Les reaccions respecte al museu van ser molt variades, però el sentiment general era que hi faltaven obres de pes per molt que Dalí pogués afirmar que constituïa un Teatre de la Memòria destinat a estimular el subconscient del visitant i fer-hi tenir inesperats descobriments íntims. La persona que segurament estava més decebuda aquell vespre al Teatre-Museu era Ramon Guardiola. Considerava que Dalí hauria hagut d'estar acompanyat no tan sols per les autoritats locals i les de Madrid, sinó també per artistes, escriptors i intel·lectuals de vàlua internacional, dels quals no se'n veia ni un. L'esdeveniment havia estat pensat sobretot per satisfer els interessos i els objectius dels polítics, no per fer honor al desig manifestat per Dalí que el Teatre-Museu es convertís en un dels [[centre espiritual|centres espirituals]] d'[[Europa]].<ref name="Gibson">{{Ref-llibre | cognom = Gibson | nom = Ian | editor = Empúries | títol = La Vida excessiva de Salvador Dalí | edició = primera | data = 1998 | lloc = Barcelona | llengua = català | pàgines = 680 }}</ref>
Dins del museu també s'hi poden veure obres de la col·lecció privada del mateix pintor, amb obres d'artistes com ara [[Antoni Pitxot]], [[Evarist Vallès i Rovira|Evarist Vallès]], [[Modest Urgell]], [[Marcel Duchamp]], [[Gerrit Dou]], [[El Greco]], [[Marià Fortuny]], [[Meissonier]], i [[Bouguereau]], entre d'altres.
 
=== Sala de les Loggies {{CN|data=febrer de 2015}}===
El febrer del 2015 es va presentar la remodelació de la Sala de les Loggies. Des de 1988, la Sala de les Loggies s'hahavia dedicatestat dedicada a mostrar l'obral’obra tardana de Salvador Dalí. A partir dels anys 60, el seu pensament creatiu se centra, sobretot, en els temes científics i la recuperació dels clàssics pictòrics. Aquestai aquesta premissa es mantémantingué amb la remodelació duta a terme, però ampliant-ne el contingut expositiu s'amplia.
<ref name="Remodela Loggies">{{ref-web|url=https://www.salvador-dali.org/serveis/premsa/notes-de-premsa/786a87eb-3b7b-40e7-9378-b1c8d23084f6/el-teatre-museu-dali-exposa-obra-inspirada-en-velazquez|títol=Nota de premsa. 23 de febrer de 2015|editor=Fundació Gala - Salvador Dalí}}</ref>
 
La Sala de les Loggies està dividida en tres espais:
* '''Primer''': En el primer, espai es mostren obres de la dècada dels 60-70s protagonitzades per aparells estereoscòpics i il·lusions òptiques. En formen part les obres següents: L'estructura de l'ADN (c. 1975-76), Sardana pentagonal (1978-79) i L'harmonia de les esferes (1979). Al mateix temps, s'hi exposen obres de gran format: 50 quadres abstractes que a dos metres es converteixen en tres Lenins disfressats de xinès i a sis metres formen el cap d'un tigre reial (1962); Quan cau, cau(1972-73); Aurora, migdia, capvespre i crepuscle (1979) i A la recerca de la quarta dimensió (1979). Aquestes peces són una continuació de la sala precedent, on s'hi presenten altres estereoscòpies i experiments òptics –com l'anamorfosi i l'holografia. El conjunt, a més de recollir una notable representació de pintures dalinianes d'aquest període, exemplifica l'interès de l'artista per tots els aspectes relacionats amb la percepció visual i les seves paradoxes.<ref name="Remodela Loggies"/>
*'''Segon''': El segon esespai, coneixconegut com la Torre dels Enigmes., S'haes renovatva pintantrenovar millorant-la d'un color més clar i s'hi han milloratne les condicions d'accés. Ai partir d'avui s'incorporant-hi exposa el restaurat diorama Babaouo de 1932, una de les obres del pintor relacionades amb el guió homònim escrit per ell.<ref name="Remodela Loggies"/>
de les esferes (1979). Al mateix temps, s'hi exposen obres de gran format: 50 quadres abstractes que a dos metres es converteixen en tres Lenins disfressats de xinès i a sis metres formen el cap d'un tigre reial (1962); Quan cau, cau(1972-73); Aurora, migdia, capvespre i crepuscle (1979) i A la recerca de la quarta dimensió (1979). Aquestes peces són una continuació de la sala precedent, on s'hi presenten altres estereoscòpies i experiments òptics –com l'anamorfosi i l'holografia. El conjunt, a més de recollir una notable representació de pintures dalinianes d'aquest període, exemplifica l'interès de l'artista per tots els aspectes relacionats amb la percepció visual i les seves paradoxes.
* El tercer espai es va inaugurar incorporant-hi, de forma temporal, l'exposició ''Què hi ha de nou? Velázquez'', el diàleg creatiu que Dalí manté amb l'obra de [[Diego Rodríguez de Silva y Velázquez|Velázquez]], un dels clàssics de la història de l'art, permetent comprovar l'interès de Dalí pel seu art atemporal.<ref name="Remodela Loggies"/>
 
==== Exposicions temporals ====
 
* L'exposició inaugural de la remodelació (23 de febrer 2015 - 3 de maig 2016), prenia el títol del propi Dalí:{{Citació|Des de l’impressionisme, tota la història de l’art modern s’ha centrat en un únic objectiu: la realitat. Cosa que ens pot dur a dir: '''Què hi ha de nou? Velázquez'''.|Salvador Dalí|Eureka, 1976|5=center}}
*'''Segon''': El segon es coneix com la Torre dels Enigmes. S'ha renovat pintant-la d'un color més clar i s'hi han millorat les condicions d'accés. A partir d'avui s'hi exposa el diorama Babaouo de 1932, una de les obres del pintor relacionades amb el guió homònim escrit per ell.
* '''Tercer''': El tercer espai incorpora de forma temporal el diàleg creatiu que Dalí manté amb l'obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660), un dels clàssics de la història de l'art. Ens permet comprovar l'interès de Dalí pel seu art atemporal. L'exposició que titulem Què hi ha de nou? Velázquez constaConstava d'onze pintures executades entre 1960 i 1982. Dalí reinterpreta algunes obres del pintor sevillà, la majoria de les quals pertanyen al fons del [[Museo del Prado]], de Madrid: La infanta Margarita d'Austria (c. 1665, atribuïda avui a [[Juan Bautista Martínez del Mazo]]), ''El bufón Calabacillas'' (1635-39), El bufón Don Sebastián de Morra (1643-49) i Las meninas o la familia de Felipe IV (1656). Dalí també s'inspira en l'oli [[Cristo y el alma cristiana]] (1628-29) pertanyent a la col·lecció de la [[National Gallery de Londres]].<ref name="Remodela Loggies"/>
* Posteriorment s'hi ha pogut veure (18 d'abril 2016 - 31 de desembre 2016) l'exposició titulada ''Variants de Dali's mustache'' dedicada a retrats que el fotògraf Philippe Halsman va fer de Dalí dins el projecte ''Dali's mustache''.<ref>{{ref-web|url=https://www.salvador-dali.org/museus/teatre-museu-dali/exposicions/60/variants-de-dalis-mustache|consulta=2 maig 2016|títol=Variants de Dali's mustache|editor=Fundació Gala - Salvador Dalí}}</ref>
 
== Vegeu també ==