Armeni: diferència entre les revisions

L'armeni està relacionat amb altes llengües indoeuropees quant a la seva estructura, però comparteix sons i característiques distintius de la seva gramàtica amb les [[llengües caucàsiques]] veïnes. L'armeni és una [[llengua aglutinant]], sols una de les dues llengües indoeuropees amb aquesta caractrística, sent l'altra el [[persa]].<ref>[http://armenianlanguage.org/origins/origins.html L'armeni és l'única llengua indoeuropea que és aglutinativa]</ref> L'armeni és ric pel que fa a les combinacions de consonatns. Tant l'armeni clàssic i els dialectes moderns literaris i parlats tenen un sistema complex de substantius declinants, amb sis o set casos de consonants però sense gènere. A l'armeni modern, l'ús de verbs auxiliars per mostrar el temps (semblant a «va» a «va arribar») ha suplementat generalment els verbs d'inflexió de l'armeni clàssic. Els verbs negatius es conjuguen diferent que els verbs positius (com a l'anglès «he goes» i «he does not go»). Gramàticament, les formes primerenques de l'armeni tenien molt en comú amb al [[grec]] clàssic i el [[llatí]], però la llengua moderna, com el grec modern, ha experimentat moltes transformacions. Amb el temps la llengua armènia va fer una transició des d'una llengua sintètica (armeni antic o [[Grabar]]) cap a una llengua analítica típica (Armeni modern) amb l'armeni mitjà com un punt migmitjà d'aquesta transició.