Can Millet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 16:
| designació1_data =
}}
'''Can Millet''', també coneguda com a '''Can Xammar de Dalt''', és una masia del municipi de [[l'Ametlla del Vallès]] (Vallès Oriental) protegida com a [[bé cultural d'interès local]]. Es troba molt a prop de l'església de [[Sant Genís de l'Ametlla]]. És obra reformada per M. J. Raspall, realitzada el 1908, i pertany a la seva etapa modernista. Si no fos pel joc barroc de ceràmica i maó i el to càlid que té el conjunt, seria aquesta l'obra raspalliana més propera a la sèrie popularista blanca de Puig i Cadafalch.
== Arquitectura==
Edifici aïllat que prové de la reforma d'una masia. Està compost de planta baixa, pis i golfes. Les façanes són planes, de composició simètrica. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants, amb un potent ràfec, i barbacana coronada per una interessant reixa.
== Història ==
[[Fitxer:Can xammar de dalt (ametlla del valles).JPG|thumbnail|esquerra|Can Xammar de Dalt o Can Millet.]]
Can Xammar de Dalt fou primerament un mas petit que a través de les generacions augmentà les seves propietats fins a arribar a posseir un gran patrimoni. Al segle XV la propietat del Mas comprenia totes les terres de la part alta de l'Ametlla, des del [[El Serrat de l'Ocata|Serrat de l'Ocata]] fins al mas Antoja i des del Mas Bosquets fins al Mas Forns. Aquest gran patrimoni va conferir a la família Xammar una gran categoria social. Fins al començament del nostre segle, la casa dels Xammar fou una típica masia orientada a migdia amb una teulada a dues vessants, planta baixa, pis i golfes. A la façana hi havia una porta adovellada i uns finestrals gòtics. Damunt del portal hi havia una pedra que indicava l'any 1643. La Masia havia estat ampliada i millorada.
Al [[segle XVII]], una branca de la família s'instal·là en un nou mas conegut com a [[Can Xammar de Baix]], que arribaria a ser més important econòmicament. El [[1900]], la mare del periodista i escriptor [[Eugeni Xammar]] heretà la finca. Fou la darrera propietària de la nissaga. La finca estava totalment empobrida per la plaga de la [[fil·loxera]] i els nous propietaris, gent de ciutat, varen optar per llogar habitacions a gent benestant que coneixien de Barcelona, iniciant així una activitat que esdevindria clau en el desenvolupament de l'Ametlla de principis del [[segle XX]]: l'estiueig.
L'any 1906 tota la propietat fou venuda al senyor [[Joan Millet i Pagès]], germà de [[Lluís Millet i Pagès]], primer director de l'[[Orfeó Català]] i pare de [[Fèlix Millet i Maristany]], primer president d'[[Òmnium Cultural]]. El nou propietari modificà l'estructura exterior del mas. Al seu interior, el mas sofrí poques modificacions i en general es conservaren els compartiments i les estances que tenia. L'any 1910 Joan Millet devia vendre el mas a [[Carles Sindreu]].
La reforma del Mas Xammar de Dalt fou molt comentada i criticada a la seva època per la gent de l'Ametlla, que no ho va veure amb bons ulls.
== Referències ==
|