Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: implica un anàlisi > implica una anàlisi |
m Corregit: - tornà, al 1932, + tornà, el 1932, |
||
Línia 30:
== Història ==
El primer taller de restauració oficial es va crear el 1932 al servei de la Generalitat republicana. Estava ubicat al [[Museu d'Art de Catalunya]], a l'actual [[MNAC]]. Es va crear d'acord amb una proposta de Manuel Grau, el primer restaurador oficial català, que havia estat becat per la [[Junta de Museus]] l'any 1931 per estudiar restauració a la [[Pinacoteca de Brera]], a [[Milà]]. Un cop tornà,
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939), les obres en restauració al Museu d'Art de Catalunya varen haver de ser traslladades a [[Olot]] per tal d'evitar-ne danys i destruccions pels bombardejos. Allà s'improvisaria un taller de restauració a la casa Solà Morales, situada al passeig del Firal. Les obres hi anirien acompanyades pels restauradors Domènec Xarrié i Mirambell i Manuel Grau i Mas, el director general dels museus d'art, [[Joaquim Folch i Torres]], i Lluís Iglesias, de la Comissaria General de Museus, entre d'altres. Olot, malgrat tot, seria bombardejada el 5 de febrer de 1939, i això comportaria el transport de les obres a [[França]], on hi romandrien en dipòsit i se'n realitzaria l'Exposició d'Art Català a [[París]], que tingué un gran ressò.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Xarrié i Rovira|nom = Josep Maria|títol = Restauració d'obres d'art a Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 89-111|isbn = }}</ref>
| |||