Diferència entre revisions de la pàgina «Concepció Supervia i Pascual»

m
Corregit: - que al 2009 + que el 2009
m (Corregir la data de la mort i afegir l'enllaç a l'hemeroteca de La Vanguardia que justifica el canvi)
m (Corregit: - que al 2009 + que el 2009)
Entre 1927 i 1933 enregistrà 204 discos amb la discogràfica [[La Voz de su Amo]]. Les gravacions ens permeten d'entendre per què la Supervia va ser una de les millors sopranos del primer terç del segle XX, d'alguna manera precursora de figures com [[Teresa Berganza]] o [[Maria Callas]]. El que més destaquen les fonts de l'època no és només la seva qualitat musical, sinó altres factors determinants, com ara la seva increïble bellesa: cara rodona, nas fi, boca petita i immensos ulls que reflectien una intel·ligència fora de l'habitual.<ref name="DbD"/>
 
Les seves interpretacions emanen sensualitat i voluptuositat. La seva manera de cantar es pot definir com un ''rire dans la voix'', un terme francès que defineix una manera d'emetre la veu que sembla que riguis. La seva veu tenia un timbre caprí molt particular; en aquella època abundaven i agradaven aquesta mena de veus, però el de Conxita superava qualsevol altre. Tot i que sempre va cantar de mezzo, ella era soprano dramàtica. A més dels personatges rossinians, també se sentia còmoda amb el temperament de Carmen. La seva particular visió del personatge li va dur maldecaps amb alguns directors que no compartien les seves idees interpretatives. Posseïa un talent excepcional, un fraseig natural, una dicció perfecta i una gran musicalitat. A escena demostrava tenir temperament, sentit de l’humor i elegància. Prova de la importància que Supervia ha tingut en la música catalana és que alel 2009 s'han remasteritzat i reeditat quatre ce-dés amb les seves interpretacions.<ref name="DbD"/>
 
==Referències==
1.133.152

modificacions