Conspiració de silenci (pel·lícula de 1955): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - d'engegada al terra, + d'engegada a terra,
m Corregit: - Situada al 1945, + Situada el 1945,
Línia 50:
La pel·lícula, que s'ha quedat com una obra a retenir per nombrosos cinèfils, aborda l'assumpte dels prejudicis cap als [[nisei]]s. I la particularitat d'aquesta pel·lícula és de continuar sent com una obra veritablement forta en aquest nivell, bé que desproveïda de tot personatge nisei visible en la pantalla. Mena de ''western'' modern i abstracte, és una pel·lícula curta i seca (menys de 80 minuts), que reposa en la seva decoració desèrtica i el seu format cinemascope per posar en escena aquesta projecció metafòrica d'una revenja d'Amèrica amb els seus dimonis.
 
Situada alel 1945, dos mesos després de la fi del conflicte, la pel·lícula narra, en efecte, el pas per la petita ciutat perduda de Black Rock (Arizona) d'un estranger de nom John McReady, encarnat per Spencer Tracy.<ref name="tcm"/> Hi va per trobar Komoko, un granger japonès: «No va tenir sort. Va arribar el 41 una mica abans de [[Pearl Harbor]]. Han vingut a buscar-lo tres mesos després per internar-lo en un camp de concentració.» menteix Reno Smith. En realitat, Komoko ni tan sols va ser internat en un camp, va ser linxat l'endemà de Pearl Harbor, en un impuls de deliri patriòtic per una part dels habitants, dirigits per Reno Smith. La granja va ser igualment cremada. McReady havia vingut a veure Komoko per lliurar-li la medalla del seu fill mort en el combat en la [[442 RCT]].<ref name="nyt"/> Tracy es trobarà des de llavors perdut enmig de l'hostilitat general dels que volen ofegar el crim. L'ambient és pesat, l'aparició gairebé fantàstica i misteriosa de Tracy, prop del ''[[Sanjuro]]'' d'[[Akira Kurosawa]] o de l'''Home sense nom'' de [[Sergio Leone]], sent d'alguna manera allà per posar les coses al seu lloc, rentar la taca del racisme i del prejudici entre una població rural poc culta, una Amèrica profunda que va prendre Komoko com a víctima de les seves frustracions. Smith, que va llogar les seves terres a Komoko, no s'havia adonat que aquest hi va trobar una font d'aigua. A conseqüència del seu odi als japonesos i que va ser rebutjat en allistar-se en l'exèrcit, mata aquest home acompanyat d'alguns còmplices ebris.
 
Mitjançant els personatges del doctor, de l'arrendatari de l'hotel i del xèrif, la pel·lícula expressa igualment un sentiment de remordiment molt fort que busca un remei contra «la vergonya». S'hi parla, de cara al crim, d'una «indiferència malenconiosa». Allò pot expressar no sols la injustícia i la culpa cap als niseis,<ref name="nyt"/> però aquesta història evoca també el [[maccarthisme]], llavors d'actualitat. Un ambient de covardia, en què les preguntes són per als personatges saber si han de seguir el ramat contra una sola persona. Aquí no es veu res del prejudici concret contra els niseis, però s'utilitzen nombroses metàfores. No ho impedeix: ''Conspiració de'' ''silenci'' resta encara potser, des d'un punt de vista occidental, el que resta més fort i intransigent sobre el tema. Potser perquè és una pel·lícula de [[Hollywood]] que no intenta transcriure el que ha estat viscut per les poblacions niseis, les seves desgràcies. Aquí no queda més que el reglament de compte moral intern dels Estats Units en acabar la guerra. La potència evocadora de l'absència, de la desintegració de Komoko, és sens dubte més poderosa que totes les reconstitucions. Quan el crim és contat, la força de les paraules evoca la granja cremada, i el japonès transformat en torxa humana i abatut en parla enormement sobre el mal fet. Com per pagar el seu crim, Smith cremarà també al final de l'obra. Els vilatans que s'han redimit volen al final de la pel·lícula la medalla destinada a Komoko per millorar el seu esperit, per reconstruir-se, cosa que McReady acceptarà.