Guisla de Lluçà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: disposés lliurament. El > disposés lliurement. El |
m Corregit: - d’Osona al 1054 + d’Osona el 1054 |
||
Línia 8:
A la mort del comte de Barcelona, el [[1035]], tant ella com el seu fill Guillem heretaren el [[comtat d'Osona]], que governaren conjuntament.<ref name="Sapiens121dama">{{ref-publicació| cognom=Rotger | nom =Agnès | article =La gran dama del tron català | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.16-21 |issn = 1695-2014}}</ref> Durant un parell d’anys apareix la seva firma en alguns documents. L’ordre de les firmes és primer la del fillastre, Ramon Berenguer I, després la de la seva sogra i àvia del nou comte, Ermessenda, i al final ella, en condomini els tres.<ref name=dd/>
El 1037 es casà amb [[Udalard II]], vescomte de Barcelona, per la qual cosa hagué de renunciar al comtat heretat. Així mateix, el seu fill de l'anterior matrimoni, Guillem, també hi renuncià passant el comtat a mans del fill gran del seu primer marit, i [[comte de Barcelona]], [[Ramon Berenguer I]].{{sfn| Ruiz Domènec|2006|p=118}} El matrimoni hagué de prestar jurament de fidelitat al comte de Barcelona, el seu fillastre Ramon Berenguer I, casat llavors amb Almodis de la Marca.<ref name=dd/> D’aquesta segona unió es coneixen 5 fills: [[Guislabert II de Barcelona]], [[Bernat Udalard]], Berenguer, Guillem i Arnau.{{sfn|Sobrequés i Callicó|Morales i Montoya|2011|p=43}} Guillem, el fill de Berenguer Ramon i Guisla, renuncià al comtat d’Osona
En diferents moments de la seva vida, Guisla va voler tenir una bona relació amb l’església en general. Així, l’any 1030, ella i el seu primer marit renunciaren al patronatge que tenien sobre el monestir de sant Pere de les Puelles i el 1038 donà, juntament amb la comtessa Ermessenda, 300 monedes d’or per fer un pal·li d’or per l’altar major de la catedral de Barcelona. Aquest frontal, desaparegut avui, estava dividit en trenta-dos quadres amb relleus que representaven la vida de Jesús. Al centre hi havia un medalló amb la Mare de Déu i sota aquesta imatge n’hi havia un altre d’esmaltat, no gaire gran, on hi havia una imatge d’una dona asseguda. Al voltant hi figurava una llegenda que deia: Guisla comitissa fieri iussi, la comtessa Guisla va manar que es fes. El nom d’Ermessenda també hi apareixia inscrit a un altre costat del medalló. Aquest fet de voler passar dibuixada a la posteritat i el ràpid casament fan suposar que Guisla devia tenir un físic i una manera de ser realment atractius, encara que la poca documentació que ha arribat no permet assegurar-ho.<ref name=dd/>
| |||