Rosa Sabater i Parera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la què va + la qual va |
m Corregit: - aconseguir al 1976 + aconseguir el 1976 |
||
Línia 7:
El 1942 es presentà per primera vegada en públic al [[Palau de la Música Catalana]] de Barcelona, on va interpretar un concert de Mozart, dirigida pel director alemany [[Hugo Balzer]] i acompanyada per l'Orquestra Ibèrica de Concerts. Poc després va actuar a Madrid per les Joventuts Musicals i va tocar Carnaval de Schumann. A partir d'aquest moment actuà a Alemanya, Suïssa, Itàlia, Anglaterra, Portugal i fou dirigida per directors de fama internacional com Kubelik, Devos, Jochum, García Asensio, Frühbeck de Burgos o Ros Marbà. Herència directa del seu mestre, Rosa Sabater interpretava amb refinament i delicada cura les composicions dels autors espanyols, els quals formaven el gruix del seu repertori.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=657|nom=Rosa Sabater Parera}}</ref>
El seu repertori incloïa també obres de Mozart, Beethoven, Bach, Schumann, Chopin, Debussy i Ravel. Concertista a nivell internacional, la seva elegància (musical i personal) ha ajudat a portar la música dels nostres compositors a les sales més prestigioses del món. Acurada tècnica, rigor històric i versatilitat d'expressió eren algunes de les lloances que més sovint es llegeixen sobre ella. La seva cultura i formació sobrepassava els límits musicals i feia d'ella una conversadora interessant i aguda. Va col·laborar en infinitat de concerts-conferències amb el crític musical Antonio Fernàndez-Cid. Arran del seu matrimoni va deslligar-se de la vida concertística durant una època, a la qual va tornar uns anys després. El 1960 va ser una de les pianistes que va participar en la commemoració del centenari del naixement d'Isaac Albèniz i el cinquantenari de la mort d'Enric Granados. També des de la càtedra de virtuosisme que va aconseguir
Va estar dirigida per directors catalans de renom com [[Josep Sabater i Sust|Josep Sabater]], [[Joan Pich i Santasusana]], [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]], [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Joan Lamote de Grignon]], [[Eduard Toldrà i Soler|Eduard Toldrà]], R. P. Robert de la Riba, [[Rafael Ferrer i Fitó|Rafael Ferrer]], [[Gabriel Rodó i Vergés|Gabriel Rodó]], [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]], [[Antoni Ros-Marbà|Antoni Ros Marbà]] i [[Ernest Xancó i Creixell|Ernest Xancó]]. I dirigida per directors espanyols com [[José Maria Franco y de Bordons|José Ma. Franco]], [[Jesús Arámbarri y Gárate|Jesús Arámbarri]], Santiago Sabina, Agustín Alamám, José Manuel Izquierdo, Honorio Timoneda, [[Ataúlfo Argenta]], Rafael Frübeck de Burgos, [[Enrique García Asensio]], Armando Alfonso, Luís Izquierdo, Odón Alonso, Benito Lauret, Pedro Pírfano, i José Luís García Asensio. Dirigida per directors internacionals com Simon Rattel, [[Hugo Balzer]], Conrad Bernhard, Napoleone Annovazzi, Jaques Bodmer, Louis de Froment, Jasha Horenstein, Pierino Gamba, Rafael Kubelik, Heidi Salquin, [[Karl Rucht]], Eugene Jochum, Niels Grön, Gerard Devos, Vaclav Smetacek, Jouzas Domarkas, Zdenek Dejmek, Zdenek Kosler, Bernard Klee, i [[Heinz Fricke]].
| |||