Hidrogen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.203.124.254. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
m Corregit: - servir tan D + servir tant D |
||
Línia 87:
* El '''{{quím|3|H}}''' es coneix com «[[triti]]» i conté un protó i dos neutrons al seu nucli. És [[radioactivitat|radioactiu]] i es desintegra en [[heli-3]] mitjançant la [[desintegració beta]] amb una [[semivida]] de 12,32 anys.<ref name="Miessler" /> És tan radioactiu que es pot fer servir com a [[pintura lluminosa]], la qual cosa el fa especialment útil per coses tals com rellotges de polsera, en els quals el vidre prevén que la petita quantitat de radiació surti.<ref>''The Elements'', Theodore Gray, Black Dog & Leventhal Editors Inc., 2009</ref> Petites quantitats de triti ocorren naturalment a causa de la interacció de raigs còsmics amb gasos atmosfèrics; també s'ha alliberat triti durant [[prova nuclear|proves d'armes nuclears]].<ref>{{ref-web|data=15 novembre 2007| url=http://www.epa.gov/rpdweb00/radionuclides/tritium.html| editor=U.S. Environmental Protection Agency|títol=Tritium |llengua=anglès }}</ref> Es fa servir en reaccions de fusió nuclear,<ref>{{ref-web|cognom=Nave|nom=C. R.|títol=Deuterium-Tritium Fusion|obra=HyperPhysics| editor=Universitat de Georgia State| any=2006| url=http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/Hbase/nucene/fusion.html |llengua=anglès }}</ref> com a rastrejador en [[geoquímica d'isòtops]]<ref>{{ref-llibre|nom=Carol|cognom=Kendall|nom2=Eric|cognom2=Caldwell|títol=Fundamentals of Isotope Geochemistry| editor=US Geological Survey| any=1998| url=http://wwwrcamnl.wr.usgs.gov/isoig/isopubs/itchch2.html#2.5.1 |llengua=anglès }}</ref> i en aparells d'[[il·luminació amb triti]].<ref>{{ref-web|títol=The Tritium Laboratory| editor=Universitat de Miami| any=2008| url=http://www.rsmas.miami.edu/groups/tritium/ |llengua=anglès }}</ref> Finalment, el triti també s'ha fet servir en experiments de marcatge químics i biològics.<ref name="holte">{{ref-publicació| cognom=Holte|nom=Aurali E.|cognom2=Houck|nom2=Marilyn A.|cognom3=Collie|nom3=Nathan L.|títol=Potential Role of Parasitism in the Evolution of Mutualism in Astigmatid Mites| publicació=Experimental and Applied Acarology| volum=25| exemplar=2| pàgines=97–107| editor=Universitat de Texas Tech| lloc=Lubbock| any=2004|doi=10.1023/A:1010655610575 |llengua=anglès }}</ref>
L'hidrogen és l'únic element que té diferents noms d'ús comú pels seus isòtops. Durant els inicis de l'estudi de la [[radioactivitat]], alguns isòtops molt radioactius van rebre noms propis que ja no s'usen en l'actualitat, excepte els del deuteri i el triti. De vegades, per aquests isòtops es fan servir els símbols D i T (en comptes de {{quím|2|H}} i {{quím|3|H}}), però el que seria el símbol corresponent pel proti (P) ja està assignat al [[fòsfor]].<ref>{{ref-web|cognom=van der Krogt|nom=Peter|data=5 maig 2005|url=http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=H|editor=Elementymology & Elements Multidict|títol=Hydrogen |llengua=anglès }}</ref> La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) permet en les seves regles de [[nomenclatura de la IUPAC|nomenclatura]] fer servir
{| class="wikitable" style="font-size:90%"
| |||