Alemany: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - k'''''aufen'' etc. + k'''''aufen'', etc. |
m Corregit: - (1ª pers. + (1a pers. |
||
Línia 239:
* Si una vocal (diferent de ''i''.) està al final de la síl·laba o seguida d'una consonant simple, es pronuncia normalment llarga (per exemple ''Hof'' [hoːf]).
* Si la vocal va seguida d'una consonant doble (''ff'', ''ss'' or ''tt''), ''ck'', ''tz'' o un cúmul consonàntic (''st'' o ''nd''), és sempre curta (''hoffen'' [ˈhɔfn̩] o, amb assimilació labiodental [hɔfɱ̍]). Les consonants dobles s'usen només per a aquesta funció; l'alemany només presenta consonants fonèticament geminades (o "llargues", com també se'ls sol designar popularment) en les juncions, com ara ''a'''''nn'''''ehmen'', ''einen Sa'''''ck k'''''aufen'', etc.
Ambdues regles tenen excepcions (''hat'' [hatʰ] 'té' és curta malgrat la primera regla; ''Kloster'' {{IPA|[kl̥oːstɐ]}} 'monestir' i ''Mond'' {{IPA|[moːntʰ]}} 'lluna' són llargues malgrat la segona regla). Per al cas de la ''i'' que no estiga en la combinació ''ie'' (fent-la llarga) ni seguida per una doble consonant o cúmul (fent-la breu), no hi ha cap regla general. En molts casos hi ha diferències regionals: En l'Alemanya central (Hessen), la ''o'' en el cognom "Hoffmann" es diu llarga quan la resta d'alemanys la pronunciarien curta; també passaria el mateix amb la ''e'' al nom de la regió "Mecklenburg" amb la gent que hi viu. La paraula ''Städte'' 'ciutats', és pronunciada amb una vocal llarga {{IPA|[ˈʃtɛ:tʿə]}} a l'estàndard (Marietta Slomka, ZDF Television), encara que se sent pronunciada amb una vocal breu {{IPA|[ˈʃtɛtʿə]}} en boca d'alguns (Jan Hofer, ARD Television). Finalment, una vocal seguida per ''ch'' pot ser tan curta (''Fach'' {{IPA|[fax]}} 'assignatura', ''Küche'' {{IPA|[ˈkʰʏçǝ]}} 'cuina') tan llarga (''Suche'' {{IPA|[ˈz̊uːxǝ]}} 'buscar', ''Bücher'' {{IPA|[ˈb̥yːçɐ]}} 'llibres') gairebé a l'atzar. Així, ''Lache'' {{IPA|[lɑ:xǝ]}} 'toll' i ''Lache'' {{IPA|[laxǝ]}} 'riure' (subst.), 'ric' (
Les vocals alemanyes poden formar els següents dígrafs (en escriptura) i diftongs (en pronunciació); cal tenir en compte que la pronunciació d'alguns d'ells (ei/ai, äu/eu) és molt diferent del que un s'espera:
| |||