Galàxia d'Andròmeda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del propi disc > del mateix disc |
m Corregit: - magnitud 16ª. + magnitud 16a. |
||
Línia 28:
La Galàxia d'Andròmeda va ser observada en l'any [[964]] per l'[[astrònom]] persa [[Abd Al-Rahman Al Sufi]], que la va descriure com un "petit núvol".<ref name="NSOG">{{ref-llibre |cognom= Kepple |nom= George Robert |coautors= Glen W. Sanner |títol= The Night Sky Observer's Guide, Volume 1 |editorial= Willmann-Bell, Inc. |any= 1998 |isbn= 0-943396-58-1 |pàgines=18}}</ref> La primera descripció basada en observacions telescòpiques va ser deguda a [[Simon Marius]] ([[1612]]),<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hodge |nom=Paul W. |títol=The Andromeda Galaxy |url=http://books.google.cat/books?id=71FRczXVBWgC&pg=PA3&dq=Simon+Marius+andromeda+1612&hl=ca&sa=X&ei=EMDcUMm0GsbChAet2YHQBA&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Simon%20Marius%20andromeda%201612&f=false |llengua=anglès |editorial=Springer |data=1992 |pàgines=p.3 |isbn=0792316541}}</ref> a qui sovint se li atribueix erròniament el seu descobriment.
En [[1885]] una [[supernova]] (coneguda com "[[S Andromedae]]") va ser vista en la Galàxia d'Andròmeda, la primera i l'única observada fins ara en aquesta galàxia: va aparèixer a l'agost d'aquest any amb magnitud pròxima a la 6a, va ascendir fins a la 5,4ª cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de [[1886]]: encara l'1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la [[Asaph Hall]] amb el gran refractor instal·lat a Washington, trobant-la amb magnitud
La Galàxia d'Andròmeda és fàcilment visible a [[ull nu]] sota un cel veritablement fosc; aquest cel només ho podem trobar en relativament pocs llocs, normalment zones aïllades lluny dels nuclis de població i fonts de [[contaminació lumínica]]. A primera vista sembla bastant petita, car només la part central és suficientment brillant per a ser apreciable per l'ull humà, però el [[diàmetre angular]] complet de la galàxia és en realitat de set vegades el de la Lluna plena. El [[1950]], els astrònoms anglesos R. Hanbury-Brown i C. Hazard van descobrir que aquesta galàxia emetia ones electromagnètiques en la banda dels 158,8 MHz, sent la primera galàxia descoberta com objecte emissor d'ones electromagnètiques.<ref>{{Citar publicació |autor=Hanbury-Brown, R., i Hazard, C. |article=Radio-frequency radiation from the Great Nebula in Andromeda (M.31) |url= |llengua=anglès |consulta= |publicació=Nature |volum= |exemplar=n.166 |data= |pàgines= }}</ref>
| |||