Max Bruch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - per clarinet amb + per a clarinet amb
m Corregit: -"2ª. part pàg. "
Línia 35:
La primera obra substancial de Bruch va ser una òpera basada en ''Scherz, List un Rache'' de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]], composta i representada a Colònia el 1858 (no en van sobreviure versions orquestrals), després de la qual els seus mestres el van encoratjar a viatjar per Alemanya. Així va anar a parar a [[Leipzig]], ciutat en què la vida musical encara era dominada per la influència de [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]]. Assentat a [[Mannheim]], entre 1862 i 1864, va compondre dues obres que li van proporcionar renom entre el públic: l'òpera ''Die Loreley'' i la cantata per veus masculines ''Frithjof''. Aquesta va ser la primera de les nombroses obres corals exitoses que van mantenir el seu nom entre el públic al llarg de la seva vida. 
 
Després d'això es va quedar temporalment a Leipzig, Bonn i Mannheim. El 1865 va rebre el càrrec de director musical a [[Coblença (Alemanya)|Koblenz]], on va escriure la seva obra més famosa, el [[Concert per a violí núm. 1 (Bruch)|Primer Concert per a violí]]. Dos anys més tard es va traslladar a [[Sondershausen]], on va treballar com a mestre de capella fins al 1870. En els anys següents va viure primer com a professor de música a Berlín i des de 1873 com a compositor freelance a Bonn. En aquest període va establir contacte amb alguns dels músics més importants del seu temps, així com [[Johannes Brahms]], [[Pablo Sarasate|Pablo Sarasate i]] [[Joseph Joachim]], a qui va dedicar el primr concert per a violí. [[Fitxer:Bruch-tomb.JPG|thumb|Tomba de Max Bruch i la seva dona a Berlin]]De 1880 a 1883 va dirigir la Philarmonic Society de Liverpool i es va casar el 3 de gener de 1881 amb la cantant Clara Tuczek, amb qui va tenir quatre fills. Després d'un viatge als EUA, es va convertir en director de la Breslauer Orchesterverein fins al 1891. Aquest mateix any li van donar la direcció de la classe de composició a la Akademie der Künste de Berlin. Entre els seus deixebles hi havia, a més del compositor d'operetes [[Oscar Straus]] també el compositor noruec [[Fartein Valen]], l'anglès [[Ralph Vaughan Williams]], el japonès [[Kosaku Yamada]], l'italià [[Vincenzo Tommasini]] i<ref name="Enciclopèdia espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 62, pàg. 649'' (ISBN 84-239-4562-6)</ref> l'argentí [[Ernesto Drangosch]],<ref name="Enciclopèdia Espasa3">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 18, 2ª.2a part, pàg. 2184'' (ISBN 84-239-4581-2)</ref> els alemanys [[Joseph Pache]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 40"> [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 39, pàg. 1374'' (ISBN 84-239-4539-1)</ref> [[Arnold Ebel]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v.IV">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. IV, pàg. 642'' (ISBN 84-239-4574-X)</ref> i [[James Simon]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 56, pàg. 399'' (ISBN 84 239-4556-1)</ref> i l'estatunidenc [[Rosetter Gleason Cole]].<ref name="Enciclopèdia Espasa2">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. III, pàg. 304'' (ISBN 84-239-4573-1)</ref>
En els anys següents Bruch va rebre moltes distincions: va rebre el títol de professor honoris causa per les universitats de [[Cambridge]] i de Berlín. A aquesta ciutat va tenir com a deixeble també el músic català [[Màrius Mateo]].