Poema èpic: diferència entre les revisions

De poemes èpics trobem ja a les primitives civilitzacions, així doncs, tenim l’obral'obra titulada [[Gilgamesh]] a [[Mesopotàmia]], les Aventures de [[Sinuhé]] escrites cap al 2000 a. C a Egipte o l’epopeial'epopeia sànscrita [[Mahabharata]], i més properes a la nostra cultura les obres d’d'[[Homer]], la [[Ilíada]] i l’[[Odissea]] (VIII a. C).

També van conrear aquest gènere els grecs [[Hesíode]] amb la [[Teogònia]], [[Quèril de Samos]], [[Pisandre]], [[Cal·límac]] o [[Apol·loni de Rodes]] amb la seva famosa obra els [[Argonautes]], on l’heroi [[Jàson]] viatja fins la llunyana Còlquida per aconseguí el velló d’or. El primer poema èpic en llatí va ser una traducció de l’Odisseal'Odissea, portada a terme per l’esclaul'esclau grec de Tarent [[Livi Andrònic]], i darrera d’aquest van sobresortir poetes com [[Enni]] (els Annals), [[Nevi]] (Bellum Punicum), i especialment [[Virgili]] amb la seva gran obra mestra l’Eneida. Altres autors posteriors que van escriure en llatí poemes èpics són [[Lucà]], que al contrari de la resta d’autors, va fer intervenir personatges reals com [[Juli Cèsar]] o [[Pompeu]] a la seva obra [[Farsàlia]], [[Estaci]], [[Claudi Claudià]], [[Sili Itàlic]], etc. D’autors cristians d’entre els segles IV i VI cal destacar a [[Prudenci]], [[Sidoni Apol·linar]] o [[Avit]], que van influenciar els autors d’una època posterior.

A l’Edat Mitjana va ser la cançó de gesta la que narrava en les diverses llengües romàniques les aventures dels herois del país. En llengua castellana la Cançó del [[Cid]] és el poema èpic més representatiu. De més al nord d’Europad'Europa també ens han arribat tant les sagues escandinaves i la recopilació dels [[Edda]] islandesos com l’epopeial'epopeia germànica el Cant dels [[Hildebrands]] (s. VIII) o més tard el Cant dels [[Nibelungs]] (XIII).

Cap al segle XVIII aquest gènere va caure en decadència, i per tant en desús, i només va tornar a florir durant el Romanticisme. En llengua catalana, com ja hem dit, es van escriure cançons de gesta, i durant la Renaixença i amb la voluntat de crear grans obres com l’Eneidal'Eneida i cantar la glòria del nostre país van destacar dos grans homes, [[Joaquim Rubió i Ors]] i [[Manuel Milà i Fontanals]]. A finals del segle XIX [[Jacint Verdaguer]] va representar la culminació d’aquest gènere amb obres com l’Atlàntidal'Atlàntida i especialment Canigó, on canta mitjançant històries cavalleresques i fabuloses procedents del folklore català, els orígens de la Catalunya cristiana.

[http://www.[es.wikipedia.org/wiki/:Epopeya]]