José Fernando de Abascal y Sousa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - tant a Espanya com a d'altres països + tant Espanya com altres països |
m Corregit: - sí van + sí que van |
||
Línia 17:
A [[Europa]] les coses portaven anys posant-se lletges -arran de les revoltes que hi havia hagut a [[França|França-]] que van afectar tant Espanya com altres països del seu entorn. No obstant això, el pitjor encara estava per arribar. Coronat [[Napoleó Bonaparte]] emperador dels francesos, es va llançar a una política d'expansionisme que va aconseguir la dominació de tot el continent europeu, a excepció dels regnes peninsulars ibèrics. Amb l'astúcia i l'engany, va aconseguir aprofitar-se de la divisió interna de la [[Família Reial Espanyola|família real espanyola]], segrestant-la i col·locant en els trons lusità i hispà a reis sota les seves ordres. D'aquesta manera, la Casa de Borbó havia estat eliminada i les [[Índies]] -teòricament- a la seva mercè. En els virregnats espanyols, la notícia va provocar una gran crisi. Les notícies generalment confuses, la ineptitud de molts dels seus governants per exercir el comandament i el revengisme de part de la elit criolla, van anar els ingredients esperats pels revolucionaris.
Van esclatar, d'aquesta manera, les [[Guerres d'independència hispanoamericanes|Guerres d'Independència Hispanoamericana]] -una autèntica guerra civil hispanoamericana- que va acabar amb la segregació de les províncies d'ultramar americanes respecte de la metròpoli. A pesar que al Perú mai van arribar tropes gal·les, sí que van arribar emissaris a altres virregnats, així com cartes convidant a la col·laboració amb el nou ordre a diverses personalitats amb responsabilitat en llocs clau de govern. D'aquest fet, es va aprofitar la tradicional aliança anglo-lusitana per apoderar-se de les riques possessions americanes però, gràcies als avatars bèl·lics peninsulars favorables als espanyols ([[Bailèn|Bailén]]), va poder dit pacte ser conjurat. Per aquesta mateixa raó, l'astut Abascal es va avançar a jurar lleialtat al rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] de Borbó, fent ús de la seva autoritat com a màxim mandatari polític, militar i jurídic del Perú. Immediatament, el virrei es va llançar a una campanya de suport pecuniari a favor de la causa espanyola en el vell continent, començant per ell i acabant pel súbdit més recòndit del virregnat sense oblidar als intendents, els comerciants del Consolat, els membres de l'Església, etcètera.
| |||